Lletres

“Vaig passar de la sardana a la rumba”

Toni Hill contrasta a ‘Tigres de vidre’ una visió de la ciutat satèl·lit de Sant Ildefons de Cornellà dels anys setanta i de l’actualitat

“Volia que la narració fos subtil, com una pel·lícula de Ken Loach, en què tot és natural”

El novel·lista i traductor Toni Hill (Barcelona, 1966) presenta la seva cinquena novel·la, Tigres de vidre (traduïda per Mireia Alegre per a Rosa dels Vents i en castellà original a Grijalbo), en què aboca alguns elements autobiogràfics, cosa que no havia fet en les anteriors.

Tigres de vidre –“una novel·la de gestació fàcil però de part molt complicat”, confessa l’autor– està ambientada al barri de Sant Ildefons, a Cornellà, que als anys setanta es coneixia com la ciutat satèl·lit. Allà, dos nens, en Juanpe i en Víctor, maten mig accidentalment un nen més gran, conegut com el Cromanyó, que assetjava en Juanpe. “Jo vivia a la Rambla de Cornellà. Els meus pares eren catalans, d’origen anglès i català i murcià i català. Als 14 anys, per un problema de matriculació, vaig acabar a l’institut de Sant Ildefons. Hi havia poca distància des del centre del poble, però era ben diferent. Els meus antics companys no cantaven Chunguitos entre classe i classe, com a l’institut. Però jo m’ho vaig passar molt bé i vaig viure quatre anys fantàstics. Podríem dir que vaig passar de la sardana a la rumba”, explica Hill.

El narrador, que a partir d’un punt s’incorpora com a personatge, és l’Ismael. “Hi ha parts de mi escampades entre els personatges, però em posen nerviós els autors que només saben parlar d’ells mateixos. La víctima de l’assetjament real vaig ser jo, això sí, i l’Ismael té una visió de l’època i unes reflexions sobre aquells anys que són les meves. La resta de personatges són inventats del tot”. Personatges com ara la Míriam, germana del mort, que guanya pes a mesura que avança l’obra, i l’Alena, una adolescent també víctima d’assetjament escolar. “No volia que res sonés forçat. Ho volia subtil, que fos com una pel·lícula de Ken Loach, en què tot és natural. Per sort, en aquesta novel·la els personatges s’han portat bé i tots fan el que jo pretenia.”

Toni Hill també ha volgut trencar un tòpic social. “Volia parlar d’un crim infantil, però també mostrar que els mons dels immigrants o dels burgesos catalans no eren tan homogenis com s’ha fet creure. Entre els immigrants andalusos o extremenys hi havia classes, de la mateixa manera que hi havia catalans pobres. Des de Cornellà tenies la sensació que tota Barcelona era rica, però no era cert.”

Amb la seva habitual senzillesa narrativa aparent –que tanta feina comporta– i mantenint la tensió, tot i que el gros del conflicte es planteja i resol a l’inici, Hill toca temes com ara la immigració, l’explotació de la dona, la lluita social en barris perifèrics, l’Alzheimer, els abusos sexuals, la transsexualitat adolescent... I també l’amistat, la culpa, la redempció i el perdó, la mentida... “El tema de la culpa ens l’hauríem de replantejar perquè, actualment, ningú mai no té la culpa de res, sempre és dels altres! Hem de començar a parlar del cinisme de com ens autojustifiquem per no assumir una culpa de què, generalitzant, segur que en tenim una part.”

L’assetjament, de ‘Sandokán’ a les xarxes socials

“Jo volia parlar d’una realitat social, agafar el mateix barri en dos moments diferents, en l’actualitat i 37 anys abans, i fer servir un element com l’assetjament escolar, per, a través de dos casos, mostrar com ha canviat tot”, afirma Toni Hill. I és que, en aquest sentit, la trama té dos motors: l’assetjament amb violència física a un nen als anys setanta –quan sèries com ara Sandokán i Mazinger Z eren centre d’atenció– i el mateix avui dia, en què la humiliació que pateix una noia a través de les xarxes socials és tan o més cruel. “Les motivacions dels assetjadors, ara i abans, poden ser diferents, però tenen en comú que són gent dolenta, caràcters psicopàtics que canalitzen la seva ràbia contra el món abusant d’altres més dèbils. La gran diferència és que, en els anys setanta, et podies escapar de l’assetjador, et tancaves a casa teva i no et podia fer res; ara no te’n pots escapar, el que s’escampa a les xarxes socials s’hi queda per sempre i envaeix el teu espai més íntim”, afirma l’autor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA