Cultura

La llegenda existeix

Arrencava el director artístic del Festival Castell de Peralada, Oriol Aguilà, celebrant que, per fi, pogués abraçar el mite (“vostè és llegenda!”) d’una llei envejada a sota dels Pirineus. Dimarts al vespre, l’exministre de Cultura Jean-Jacques Aillagon va compartir debat sobre per què és tan complicat donar potència a la llei de mecenatge, sigui a Catalunya o a l’Estat espanyol. La trobada la impulsava un festival que té uns mecenes indiscutibles (la família Suqué Mateu) a l’Institut Francès de Barcelona. Però van deixar de seguida la poètica per saltar a la pràctica dels impostos.

Miquel Roca i Junyent (president del MNAC i veterà polític) desconfia, fins i tot, que la Unió Europea impulsi una llei del mecenatge comuna. I si al nostre país no prospera aquesta llei, que ha donat una musculatura ambiciosa als equipaments i artistes a França, és perquè la gent que aporta diners a la cultura està mal vista (com si fer-ho permetés perdonar alguna corruptela o abús, “el mecenatge s’estigmatitza”, comenta Mariana Pineda de la Fundación Contemporánea) i perquè, majoritàriament no s’entén la cultura com un element prioritari de la societat. Allò que Aillagon qualificava de responsabilitat civil (i de les empreses), en aquest país de pandereta és vist com una quimera o, pitjor, com una manera de l’Estat de renunciar a la seva responsabilitat de protegir la cultura. “França és madura, nosaltres no tant”, lamentava Roca. I sí, també Enric Crous (president de Catalunya Cultura) entenia que un país era ric quan culturalment era potent. I no ens trobem en el millor rànquing, precisament. Aillagon va haver de combatre diverses bombes que podien dinamitar la seva llei: va fer una llei del mecenatge pensant en la cultura, però per a tots els camps socials. Ha calgut demostrar que en quinze anys no s’ha reduït l’aportació directa a la cultura (tot i la reducció notable en impostos). De cada 100 euros, 66 es descompten en impostos i els altres 34 els aporta l’empresa al projecte. I la ciutadania tampoc ho considerava necessari. Avui sí: a les escoles, ho integren com a matèria. Aillagon apel·la a votar l’Europa que volem. La llegenda existeix; l’enveja, també.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Roures negocia que Allen torni a Barcelona

Mediapro està negociant amb el director nord-americà Woody Allen que torni a rodar una pel·lícula a Barcelona, segons va afirmar ahir Jaume Roures en una entrevista a RAC1. El soci fundador de la productora...

BarcElona
 

El xerraire no gosa

canet de mar
 
ÀNGELS GREGORI
POETA. NOVA PRESIDENTA DEL CENTRE CATALÀ DEL PEN CLUB

“L’objectiu és crear nous públics i que esdevinguin futurs lectors”

benicarló
 

Catifa per al glamur

Girona
 

Cantar a l’amor des de l’estómac

Banyoles
 
Melcior Comes
Escriptor

“Dins la família hi és tot”

Barcelona
 

Olot commemora el centenari de la seva biblioteca

OLOT
 

Dones de gran format

Girona
 

Formació global

Girona