Cultura

ROSER SALICRÚ

HISTORIADORA MEDIEVALISTA I MEMBRE DEL JURAT DEL PREMI ILURO

“El Maresme encara pot donar molta teca als historiadors”

La Fundació Iluro vol revitalitzar el seu premi de monografia històrica, dotat en 4.500 euros, que havia quedat desert les darreres edicions i l’amplia a les humanitats i ciències socials

Nou rumb. S’havia de revifar el premi?
Les dues últimes edicions la quantitat i qualitat dels originals presentats havia baixat. El premi és un patrimoni col·lectiu que tenim a Mataró i a la comarca. A ningú li agrada declarar el premi desert i volem recuperar la vitalitat que tenia.
I com ho plantegen?
S’ha de canviar el sistema de treballar perquè no s’està fent recerca històrica. Si ens fixem en el nombre de llibres d’història que es publicaven fa tres dècades i els que s’editen ara ja està tot dit. No es pot comparar.
Això contradiu la memòria històrica que tant es reivindica.
Es fa per altres camins. La recerca històrica necessita de molta dedicació i esforç i ara mateix la societat busca la immediatesa. Teníem clar des de la Fundació que s’havia de fer alguna cosa per no deixar morir el premi, que havia estat vinculat a la recerca acadèmica clàssica. S’ha de ser realista i acceptar les coses com són.
El jurat reacciona als canvis?
El president del jurat, Josep Maria Fradera, va estar molt encertat en el discurs fa dos anys apuntant un canvi de paradigma. Els estudis universitaris finalitzaven abans amb una tesina que podia ser un punt de partida per alimentar un premi. Avui es fan els graus i un treball de màster que no és el mateix. Al terreny historiogràfic les tendències són més globalitzadores.
No interessa la història local?
Interessa més parlar de fenòmens globals i els fets locals ja no estan tant de moda. Un estudiant universitari per fer carrera ha de publicar a determinades revistes i editorials i millor fer-ho a l’estranger en anglès. Són circumstàncies que s’han d’analitzar a llarg termini però que han estat un sotrac per a molts premis de recerca, no només el premi Iluro. S’ha d’assumir que el mercat ha canviat i nosaltres no podem baixar el nivell. Estem premiant obres amb un treball a darrere rigorós i professional.
Ampliar el camp de recerca animarà a investigar?
S’ha d’arribar a nous públics i si no hi ha resposta i no tenim matèria primera potser s’haurà de fer biennal. Molts dels historiadors premiats ja no hi són o s’han fet grans i no veus relleu en les noves generacions. Obrir-lo a les humanitats i ciències socials pot ser interessant. Són aspectes que es tocaven a la memòria històrica però ara es fa palès que hi tenen cabuda des de treballs sociològics, urbanístics o vinculats a la filologia.
En el mateix àmbit comarcal?
Obrim el zoom i si Mataró i Maresme té un pes específic en un treball més general que faci referència a Catalunya també es podrà valorar com a una obra premiable.
El Maresme ha donat molta teca als historiadors?
I encara en pot donar molta més. Crec que dins el territori català és el que està més ben documentat i historiat. Amb aquest premi que arriba a la 60a edició s’hi ha contribuït. Històricament s’ha reconegut amb historiadors de prestigi presidint el jurat, com Miquel Coll i Alentorn o Ramon d’Abadal. Entre els premiats s’ha valorat tant gent del territori com de l’àmbit català.
La dotació econòmica ha anat minvant.
En època de Caixa Laietana es va dotar en 9.000 euros, però era sobredimensionat. Com a premi de recerca històrica els 4.500 euros i la publicació de l’obra tant en paper com digital està molt bé en comparació amb d’altres dotacions. S’ha fet un esforç en difusió a les xarxes socials per arribar a noves generacions d’historiadors i arribar més enllà de la comarca.
Els darrers premiats eren del Maresme.
Sí, el 2015 es va premiar el treball d’en Francesc Forn centrat en la guerra de Successió a Arenys de Mar i l’accèssit sobre el rock i el pop a Mataró de l’Enric Puig.
Quina és la data límit per presentar originals?
El darrer dia és el 17 de setembre. La tradició és que l’acte en què es proclama el veredicte caigui a l’entorn de Tots Sants. El jurat tenim dos mesos per llegir a fons tots els treballs.
Seixanta anys d’un premi que és el degà d’història local.
La Caixa d’Estalvis de Mataró va impulsar a corre-cuita la primera convocatòria el 1959 i per premiar biografies de Mataró. S’hi van presentar tres treballs però es va declarar desert. A partir del 1961 s’amplia a monografia històrica en un moment d’ebullició de recuperació dels orígens i d’efervescència per la història local. Historiadors de primer nivell com Marià Ribas, Joaquim Llovet o Antoni Martí Coll han rebut el premi Iluro.
Ara, arribar al centenari.
Per això treballem. Volem seguir premiant perquè és un patrimoni col·lectiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La catalana Rosalía triomfa als Grammy Llatins amb dos premis per ‘Malamente’

Barcelona
TERESA COLOM
ESCRIPTORA ANDORRANA

“És colpidora la nostra capacitat de sobreposar-nos al dolor”

les escaldes

Narcís Comadira, doctor ‘honoris causa’ de la UdG

girona
Drama / Biografia

Keira Knightley sedueix amb ‘Colette’

La poètica de l’objecte

Girona

Velázquez o com ser el millor

barcelona

Misèries del poder

girona

Por i fantasia per a un androide

BARCELONA
Drew Goddard
Director i guionista

“De la foscor dels 60 en va sorgir quelcom extraordinari”

Sant Sebastià