Cultura

La misteriosa mort de Joan I

El 19 de maig de 1396, molt a prop del castell de Foixà, es produeix la mort de Joan I, conegut com el rei Caçador, però també com el Descurat o l’Amador de la Gentilesa

La mort del monarca generarà un munt d’hipòtesis, que van des d’un accident de cacera o el suïcidi fins a un assassinat vinculat a les intrigues de palau

La versió oficial, recollida per l’historiador Bernat Boadas a principis del segle XV, es refereix a un fatídic accident
Una llegenda planteja la hipòtesi del suïcidi, la qual cosa ens trasllada la imatge d’un rei torbat per la desesperació

Li deien “el Caçador”, però també “el Descurat” o “l’Amador de la Gentilesa”. La imatge que ens ha arribat de Joan I (1387-1396) ha estat la d’un rei amant de “la disbauxa, les despeses excessives i l’alienació d’una bona part del patrimoni reial en un moment de greu crisi econòmica al país”, en paraules de l’historiador Jaume Sobrequés. De fet, la crisi va derivar en una follia contra les comunitats jueves del país; una brutalitat que va tenir una resposta tan contundent com tardana per part del monarca, que precisament es trobada de cacera quan es va produir aquell episodi tràgic. No és l’únic episodi que trasllada la descura del rei envers els afers interns. De fet, les Corts de Montsó de l’any 1388 ja posen de manifest les queixes pels escàndols d’alguns membres de la cort, especialment de la dama de confiança de la reina, Carroça de Vilaragut.

En tot cas, ha estat aquest escenari convuls, molt probablement, el que ha contribuït a alimentar el misteri al voltant de la mort del rei, que es va produir molt a prop del castell de Foixà el 19 de maig de 1396. Si ens atenem a les fonts escrites, hi ha tantes versions com hipòtesis, i resulta gairebé impossible descobrir la veritat. La menys polèmica és la que atribueix la mort a un accident de cacera. La versió oficial, recollida per l’historiador Bernat Boadas a principis del segle XV, es refereix a un fatídic accident que s’hauria produït mentre el rei practicava la seva principal afició: “E com era tant amich de caça, ell en lo bosch de Foxà, ab los seus cans e caçadors s’en met a caçar, e se’n va metre una gran loba. Tots contra la loba!, cridava el Rei. E com la loba era tan ferotge, null hom se’n movia, els cans staven fortament spaordits e ell, tot sglayat, cau prestament de son cavall, e sontadament va finar la sua vida.” Si ens atenem a aquesta font, doncs, hi ha poca cosa a explicar i el misteri estaria aviat resolt, per bé que hom pugui discutir si la mort va venir provocada per la caiguda del cavall o per una indisposició prèvia.

Però altres fonts apunten a causes més virulentes i, per tant, molt més complicades d’esbrinar. Una llegenda, per exemple, planteja la hipòtesi del suïcidi, la qual cosa ens trasllada la imatge d’un rei torbat per la desesperació. El suïcidi era un pecat esgarrifós en aquella època, que l’havia de portar directament a l’infern. I potser per aquest motiu l’escriptor Bernat Metge, amic i conseller del rei, va dedicar alguns fragments de Lo somni a tranquil·litzar aquells que patien per l’ànima del rei. Segons la versió de Bernat Metge, mentre era a la presó se li aparegué l’ànima del monarca. De fet, el primer llibre de l’obra és un diàleg de Bernat amb Joan I en què el rei hi és descrit així: “A mi aparec […] un hom de mija statura, ab reverent cara, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat de corones dobles d’aur, ab un barret vermell en lo cap [...] E entorn [...] havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, qui cridaven e udolaven [...]”. Bernat Metge fa constar que, encara que mort “precipitosament i ivarçosa, sens confessió”, el monarca era al Purgatori i “en via de salvació”.

Malgrat els esforços de Bernat Metge, funcionari de la cort, la seva versió obre alguns interrogants difícils d’escatir. Martí de Riquer, especialitzat en literatura catalana medieval, escrivia fa alguns anys: “Per què la mort de Joan I es produeix just quan s’adona que l’han traït els seus consellers més íntims? Per què tant d’interès a divulgar que l’ànima de Joan I era al Purgatori? És un enigma de la nostra història que guarden gelosament el castell de Torroella i les rodalies del castell de Foixà.” De fet, algunes hipòtesis plantegen la possibilitat d’un assassinat. I alguns mesos després de la mort del rei es va celebrar un procés en el qual es van encausar fins a 38 alts càrrecs de l’administració.

El cadàver del rei va ser conduït a Girona, enterrat a la catedral de Barcelona i, alguns anys després, concretament el 1401, traslladat al monestir de Poblet. Fos com fos, molt a prop del lloc on va morir va bastir-se una creu gòtica. La mort de Joan I va provocar que, per primera vegada, la corona catalanoaragonesa es quedés sense descendent directe. Els fills barons que havia tingut amb les dues esposes, Mata d’Armanyac i Violant de Bar, havien mort de forma prematura i el tron va ser heretat pel seu germà, Martí l’Humà; un rei que també moriria sense descendència i que obriria les portes a un canvi dinàstic que canviaria la història del nostre país.

Com s’hi arriba
La creu que indica el lloc on va morir el rei Joan I es troba molt a prop del castell de Foixà, als peus de la carretera que uneix els dos nuclis del poble. Va ser destruïda el 1936, poc després de l’esclat de la guerra civil, i no va ser restaurada fins al 1955.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.