El desig i la identitat

Arribats a aquest punt, ja no enganyem ningú si afirmem que Arctic Monkeys són una banda que comença i acaba en la figura d’Alex Turner. Vocalista, compositor, guitarrista i teclista cada cop menys circumstancial, aquest artista total de posat altiu, però amb un indiscutible pòsit de talent a la sang, és un cul inquiet entossudit a buscar nous registres musicals, ja sigui acompanyat o en solitari. Tot plegat fa que, ara mateix Arctic Monkeys, siguin un grup atrapat en una disjuntiva: la de satisfer i consumar aquest desig evolutiu i de canvi del seu líder i, d’altra banda, la de la necessitat de respectar la seva essència, o identitat, que, en el fons, és la que els ha regalat un nom i una legió de fans a escala mundial. I el debat no és fàcil. I com es va poder intuir en el concert de dissabte a la nit al Primavera Sound, la formació no ho està resolent especialment bé.

Presidit per unes grans lletres il·luminades amb la paraula Monkeys que donaven un aire retro a l’escenari, el grup va arrencar amb Four out of fire, el primer single del nou disc, Tranquility Base Hotel & Casino. Una peça que expressa, amb absoluta nitidesa, aquesta voluntat de distanciar-se dels riffs guitarrers marca de la casa, per endinsar-se en estils més pausats, els d’un pop elegant, en què el piano cobra protagonisme. Per un moment, Arctic Monkeys semblava més una orquestra que no pas aquella tropa irreverent que van arribar a ser. Immediatament després, però, tot just a la segona i tercera cançó, va aflorar aquesta contraposició de doctrines que sacseja la banda quan van retronar sobre la nit de Barcelona Brainstorm i I bet you look good on the dance floor. Guitarres accelerades i una bateria endimoniada que van fer embogir la legió de joves britànics que aquests dies han sembrat el terror a les barres del Fòrum.

Lorde és una artista que té resolts els debats des de fa temps. “A casa meva es ve a ballar” va advertir a la parròquia del Primavera. I des del Sober inicial al Green Light que va coronar la seva actuació amb pluja de paperets, la cantant va ser un tsunami a l’escenari. Tot nervi. Llarga vida a la festa.