Cultura

El curs de la vida

La Filmoteca ha estat el marc de la presentació dels curts de Cinema en Curs, filmats per alumnes d’instituts i escoles públiques de tot Catalunya amb l’ajuda de cineastes

Les emocions són al centre del projecte pedagògic Cinema en Curs i el 30 de maig passat a la Filmoteca n’hi va haver des del primer minut: un audiovisual mostrava els equips de rodatge de nois i noies fotografiats en la neu, la pluja, la calor, de dia i de nit, al camp i a la ciutat, somrients i seriosos, i la cançó Sense el ressò del dring, de Pascal Comelade, donava a les imatges un to entre la màgia i l’aventura. Esteve Riambau, director de la Filmoteca i realitzador també de dos llargmetratges, va advertir als alumnes de sis centres que omplien la sala gran: “Després de dirigir no pots veure mai més les pel·lícules com abans.” I una altra màgia, la del cinema, va començar a projectar-se a l’enorme pantalla. Primer de tot, el curtmetratge Al teu costat, dels alumnes de sisè de primària de l’escola de Bordils (Gironès), amb l’acompanyament dels mestres Carme Congost i Ramon Rocher i la cineasta Meritxell Colell (que enguany ha portat el seu llargmetratge Amb el vent a la Berlinale). La protagonista és una noia solitària i trista perquè s’ha barallat amb la seva millor amiga. Tanca la pel·lícula un llarg i complicat tràveling de les amigues ja reconciliades, anant en bicicleta, amb la càmera seguint-les des del costat i de lluny, i que acaba convergint amb elles en un primer pla.

La sorpresa per als que no coneguin el projecte és majúscula. I més quan citen els referents, que eren o són habituals als grans festivals de cinema: Chantal Akerman, Ermanno Olmi, Mia Hansen-Løve, germans Dardenne, Claire Denis, Nicolas Philibert... “Volíem fer una pel·lícula que parlés de l’amistat i d’una relació propera amb els avis”, explica després un dels alumnes.

Culminació del curs

Laia Colell, codirectora de Cinema en Curs amb Núria Aidelman, explica que el 30 de maig i ahir han estat “el dia de la projecció final, la jornada en què culmina tot el curs; hem treballat amb els nois i noies des del setembre fins ara, primer amb classes pràctiques i els últims mesos en la creació de la pel·lícula”. “És un dia simbòlicament molt important –hi afegeix–, de presentar-ho a la Filmoteca de Catalunya, que és la casa del cinema de tots, i també és una jornada de compartir el cinema, que és una frase que fem servir molt a Cinema en Curs.” El programa ha arribat ja al tretzè curs, i enguany hi han participat 13 instituts i escoles públiques de tot Catalunya. També s’ha estès al País Basc, Madrid, Galícia, Alemanya i Xile.

El 30 de maig es van presentar també a la Filmoteca Lluna creixent, d’alumnes de primer d’ESO de l’institut Maria Espinalt, amb acompanyament de la cineasta Carla Simón; el documental El nostre barri: la Trinitat Nova, amb emotius testimonis de veïns i dels mateixos alumnes de primer d’ESO de l’institut escola Trinitat Nova de Barcelona, amb el suport del cineasta Daniel Lacasa; Allau, d’estudiants de primer de batxillerat de l’institut Moisès Broggi, amb el cineasta Pep Garrido; Records d’una arribada, de l’institut Castellet (quart d’ESO) de Sant Vicenç de Castellet, amb acompanyament del cineasta Jordi Morató, i No tot s’oblida, de l’institut Juan Manuel Zafra de Barcelona (segon d’ESO), amb la cineasta Raquel Cors.

“És molt fort veure les pel·lícules acabades –diu Laia Colell–, m’imagino que la gent no creu que pel·lícules fetes per nens tinguin aquesta envergadura.” Destaca que “són molt conscients que estan fent una pel·lícula de veritat, no és un exercici escolar ni una cosa feta de qualsevol manera; hi posen tot el que tenen: roden de nit, de matinada, passen fred, calor...”“Els cineastes i els docents són essencials –comenta–. Per explicar-ho ràpidament, el seu paper és fer preguntes, obrir possibilitats, fer reflexionar...”

Carla Simón, que ha triomfat arreu del món amb Estiu 1993, fa tres anys que hi participa. “Quan vaig entrar en aquest programa vaig quedar al·lucinada de la manera tan sofisticada que tenen per fer arribar el cinema als nens –comenta a l’hora de dinar–. Al final és una qüestió d’educar la sensibilitat i que ells aprenguin a mirar el seu entorn, donar-li valor i entendre que tot és filmable.”

Emoció al centre

La codirectora de Cinema en Curs Laia Colell destaca que “tant en ficció com en documental col·loquem l’emoció, la reflexió sobre les emocions, al centre, i busquem com expressar-les cinematogràficament”. “La premissa és que sigui una cosa que els pugui passar a ells, que s’identifiquin amb el personatge que creen”, hi afegeix Carla Simón.

Carme Congost, mestra de l’escola de Bordils, diu que els alumnes acaben el projecte amb “una mirada al món, aprenen a mirar el seu entorn d’una altra manera, a ser més observadors, més sensibles”. El cineasta Pep Garrido creu que els efectes encara van més enllà: “Viuen el cinema de manera molt diferent, i viuen la seva vida, habiten el món, d’una manera diferent també.”Garrido, que té el llargmetratge de ficció Sense sostre a punt d’estrenar, destaca també que les emocions se situen al centre dels films: “Per als alumnes al principi això és ben estrany, estan acostumats a un cinema més exterior, de trama, on passen un munt de coses, i al cinema d’aquest projecte passen un munt de coses, però a dins. Treballem l’emoció des de coses que ens afecten i ens preocupen.” “I el cineasta què en treu?”, li preguntem. “Estic al projecte des del primer curs, el 2005/2006 –respon–, i jo m’he format com a cineasta a Cinema en Curs, treballant amb altres cineastes i amb l’equip per buscar pel·lícules i maneres de compartir el cinema amb els nanos, però també amb els nanos, prenent decisions amb ells, fent guions, filmant...”Malgrat el gran èxit d’Estiu 1993 (premis Gaudí, Goya, Berlinale...), Carla Simón pensa seguir treballant a Cinema en Curs. “És una part important de la meva vida. I és molt important sensibilitzar els nens cap a aquest tipus de cinema, que els ensenya a treballar en equip i altres valors positius, i també els convida a veure altres tipus de cinema i a anar a les sales.”L’escola de primària de Bordils participa a Cinema en Curs des del primer any, amb els alumnes de sisè. Carme Congost destaca un altre valor pedagògic: valorar la feina d’equip i veure que “tots som importants, tothom fa de tot en diferents equips”. Ja fa anys que la cineasta que els acompanya és Meritxell Colell, germana de Laia, que ha estat seleccionada a la Berlinale d’enguany per Amb el vent i ha guanyat premis al Festival de Màlaga i D’A.Després de la jornada a la Filmoteca, “un dia es presenta la pel·lícula a l’escola per a tots els nens i al vespre per als pares, familiars, amics, gent del poble...”. “Cada any n’estrenem una i es crea un vincle al poble, venen els alumnes d’anys anteriors a veure-la...” Es fa el darrer any a l’escola, i els alumnes li diuen que fer cinema ho recordaran sempre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.