Cultura

Pare i filla a bord

L’escriptora suïssa en idioma italià Fleur Jaeggy torna a publicar en català, amb la novel·la ‘Proleterka’, que Anna Casassas ha traduït per al segell Les Hores

Amb un llenguatge essencial, l’obra de Jaeggy busca el dolor de la incomunicació

L’escriptora suïssa en idioma italià Fleur Jaeggy és, des dels anys vuitanta, una de les novel·listes de més prestigi del panorama europeu. Tusquets i Alpha Decay la publiquen en castellà, Gallimard en francès i ha estat traduïda a 24 països. L’editorial Empúries va publicar en català el 1990 Els feliços anys del càstig, en versió de Xavier Lloveras. 28 anys després es torna a publicar en català, amb la novel·la Proleterka, que ha traduït Anna Casassas per al nou segell Les Hores.

Les Hores és una editorial que cerca de presentar històries quotidianes en l’àmbit familiar i de la parella, relacions d’incomunicació víctimes del cocooning. I aquest és un dels elements primordials de la literatura de l’autora. Nascuda a Zuric el 1940, després dels seus estudis universitaris la narradora suïssa es va traslladar a Roma, on va conèixer figures com Ingeborg Bachmann i Thomas Bernhard. El 1968 la trobem dins el prestigiós segell milanès Adelphi, on ha traduït a l’italià Marcel Schwob i Thomas de Quincey. A Adelhi va treballar i es va casar amb el prestigiós escriptor i editor Roberto Calasso. També el 1968 va aparèixer la seva primera obra, però no va ser fins al 1989, amb la presentació de l’esmentat Els feliços anys del càstig quan va esdevenir una novel·lista de referència, fins a l’extrem que el Times Literary Supplement va considerar la novel·la Proleterka com el millor llibre traduït a Anglaterra l’any 2003. Estre les anècdotes també podem trobar les col·laboracions amb l’icònic músic italià Franco Battiato.

L’argument de Proleterka narra la relació entre una jove adolescent de quinze anys i el seu pare, Johannes, que s’embarquen a bord del vaixell Proleterka, en un viatge de plaer que els portarà fins a Grècia. El pare i la filla són dues persones completament estranyes: la noia ha viscut sempre amb la seva àvia i altres parents, i rarament ha tingut contacte amb Johannes. Aquest viatge podria ser un bon moment per acostar-se i descobrir-se; per a la noia serà també un viatge per endinsar-se en la vida i experimentar-la en primera persona, un viatge d’iniciació cap al món adult.

Amb un llenguatge concís i essencial, Jaeggy busca que la seva nouvelle vagi al bell mig del dolor i els equívocs de la incomunicació. L’aparent distància de la narradora incideix en la percepció del lector. Des de les primeres línies dona la informació com si fos una sinopsi: “Coneixia poc el pare. Unes vacances de Pasqua em va portar amb ell a fer un viatge de creuer. La nau estava atracada a Venècia. Es deia Proleterka (Proletària). Durant anys només ens vèiem amb motiu d’una processó. Hi participàvem tots dos. Desfilàvem junts pels carrers d’una ciutat de la vora del llac. Ell, amb el tricorni al cap. Jo, amb el vestit tradicional, la tracht, i la còfia negra orlada amb puntes blanques. Les sabates de xarol negre amb la sivella de cinta de grogrèn. El davantal de seda sobre el vestit vermell, un color en el qual s’amagava un violat fosc. I el cosset de domàs de seda. En una plaça, sobre una pila de llenya, cremaven un ninot, el Böögg. Homes a cavall galopen fent cercles al voltant del foc. Els tambors redoblen. Els estendards s’alcen. Acomiadaven l’hivern. A mi em semblava que acomiadava alguna cosa que no havia tingut mai. M’atreien les flames. Era fa molt de temps...”

Amb premis importants com el Viareggio i el Vittorini per aquesta obra, l’editorial Les Hores incorpora al català una de les novel·les intimistes més importants del nou segle, un viatge d’iniciació de la protagonista narradora, que parla amb veu sòlida d’aspectes delicats de l’existència. En vuitanta pàgines, Proleterka ens omple de sentiments sense ser ensucrada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jordi Mercader
President de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres

“Mantenir la independència ha estat clau”

barcelona

Calonge promou un museu a l’aire lliure amb ceps autòctons

calonge i sant antoni
BRUNO MONTANÉ KREBS
POETA I EDITOR

“La poesia és el forat negre on la llengua posa les seves possibilitats”

barcelona

Els grans 40 de la 22

girona

De la foscor a la llum

Girona
Pròxim capítol: 84. La vila agraïda (Monument a Cabrinetty, Puigcerdà)

El bressol recuperat

RIPOLL
Crònica
Festival de pallassos de Cornellà

Artistes a l’abisme

Cornellà de Llobregat
Crítica
cinema

La recerca d’un equilibri

Els banderers de Girona anuncien l’inici de Fires

Girona