Cultura

SUSANNA MURIEL

ARXIVERA ESPECIALITZADA EN COL·LECCIONS FOTOGRÀFIQUES

“Cal tornar a fer menys fotos però pensades, i no seran oblidades”

La fotografia familiar aporta als arxius històrics informació valuosa de la quotidianitat. Amb la massificació de l’era digital, la foto es banalitza i perd el paper originari de testimoni

L’Arxiu Històric de Lleida celebra la Setmana Internacional dels Arxius amb diferents activitats. Aquesta tarda, l’arxivera Susanna Muriel imparteix el taller gratuït ‘Photo Family Talk’, en què es convida els assistents a portar una fotografia particular per explicar-la. Entre altres, Muriel ha organitzat l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, amb un fons de 400.000 imatges, i fa auditories i assessora col·leccions fotogràfiques privades. Què és un arxiver domèstic?
Sovint, la gent no s’imagina els tresors que tenen a casa. Es guarden fotografies molt antigues, dels besavis i els avis. A les famílies sempre hi ha una persona que recopila aquest material i justament és aquesta persona, que acostuma a ser més sensible, la que ve als tallers. És l’arxiver domèstic, i normalment ja li surt de natural fer aquesta tasca, encara que sovint no n’és conscient.
Com s’ha d’estructurar un fons i com s’han de conservar les fotografies antigues?
Les fotografies tenen una especificitat quant a material, així que no hi ha una norma per a totes. Pel que fa als àlbums, i per esmentar-ne un de molt dolent, hi ha l’autoadhesiu: les fotografies estan enganxades a les planes i recobertes per plàstics adhesius, que les asfixien. Cal canviar-ho, però s’ha de fer amb molta cura i, sobretot, traslladar-ho amb la disposició original. En un àlbum, les fotos estan escollides tot narrant una història. Si el desmuntem, és maco tornar a repetir la seqüència. En les capses de sabates o de galetes, tan típiques, la feinada és intensa. Sovint s’hi barregen fotos en blanc i negre amb les de color, però per a la conservació és millor que estiguin separades, perquè el nivell de degradació és diferent i es poden contaminar entre elles. També és aconsellable separar-les per mides i formats. D’aquesta manera podem anar recuperant els reportatges, que molt sovint estan desordenats a les capses. A partir d’aquí, es creen diferents capses, ordenades per temes i per cronologia.
En l’era dels arxius al núvol i els milers d’imatges fetes amb telèfon de l’era digital, quin futur té l’arxivística fotogràfica?
El futur de la fotografia familiar digital el veig molt fosc. Fem massa fotos i hauríem de tornar al segle XIX, quan les fotografies eren pensades. En l’actualitat, la fotografia feta d’uns plats en un restaurant sols es recorda dos dies. És millor pensar les fotografies perquè no siguin oblidades mai, més que no pas estratègies per guardar deu mil imatges. Si en fem unes 40 d’un estiu, també serà més fàcil de gestionar-les. Pel que fa als milers que ja tenim fetes, aconsello començar a esporgar-les, tot eliminant les que no aporten informació del que hem fet. I les triades, guardar-les en llocs segurs, com ara discs durs externs.
Com a professional, considera que les aplicacions que ens les ordenen automàticament són realment eficients?
Depèn de l’eina. N’hi ha que estan molt ben pensades. Normalment, les aplicacions de telèfon mòbil no busquen tant una tècnica arxivística sinó que van dirigides a l’ús que en faràs posteriorment, i et creen galeries i àlbums. Poden facilitar-ne l’organització posterior, però després cal treballar per bastir un veritable arxiu, fent servir paràmetres com ara la temàtica, el lloc i la data.
En l’època dels canals de vídeo, vivim encara una era daurada de la fotografia privada?
La campanya de Kodak va servir per democratitzar la fotografia i poder arribar a tothom. I ara més encara, perquè portem a sobre la càmera al mòbil, com si fos un òrgan més del cos. Els nens petits ja en saben fer. Estem en una època d’ofec a causa de la massificació. La fotografia va néixer per ser un testimoni i s’està perdent. La gent gran encara et parla d’una sola fotografia, i pots estar parlant-ne durant una hora, explicant el ritual de fer, per exemple, un retrat d’estudi. La història que hi ha darrere una sola d’aquestes imatges és molt potent.
Per als arxius històrics, quina importància tenen els fons domèstics?
Són importantíssims per a la memòria col·lectiva d’una zona, que molt sovint no trobem als arxius. Per exemple, les típiques de bodes donen testimoni del ritual, l’urbanisme, els diferents oficis, la gent que relacionaven, etcètera. És la vida quotidiana, que té la mateixa importància històrica que els grans esdeveniments.
I els arxius públics recullen aquests testimonis?
Sí. Hi ha moltes iniciatives dels arxius catalans i dels de fora, perquè a la fotografia familiar se li està donant molt valor. Es fan crides ciutadanes perquè la gent col·labori amb l’arxiu per identificar i, alhora, perquè porti el material per completar les col·leccions dels arxius. És important, sobretot, treballar en col·laboració amb els arxivers domèstics, que són els que tenen tota la informació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Panoràmica mundial

barcelona

Més gel per Nadal

Girona

Escultura de 8 metres per a un parc urbà d’art a Calonge

calonge i sant antoni

L’art del sensible

barcelona
CLÀUDIA RIUS
CAP DE REDACCIÓ I DE LA SECCIÓ D’ART DE LA REVISTA NÚVOL

“Només tindrem una cultura forta si ens ho qüestionem tot”

barcelona

El musical del sabater d’Ordis

castelló d’E. / figueres
MÚSICA

Eduard Costa deixarà Els Amics de les Arts

Promoure la ciència

Barcelona

La segona fase dels cinemes Las Vegas

Figueres