Passeig per l’Amèrica més profunda
Han passat més coses a la vida del cineasta Toni Comas (Barcelona, 1971) que als paisatges desolats del Mig Oest americà on ha rodat el seu primer llargmetratge de ficció, Indiana. Segons explica en una entrevista a El Punt Avui: “Fins a 30 anys vaig ser de tot, des de pescador fins a rentaplats.” Va estudiar cinema a San Francisco i va anar a viure a Nova York amb la seva parella, en principi “a passar un any de vacances”. “Però no he pogut anar-me’n, ja fa vuit anys que hi sóc.” Allà fa documentals i publicitat i l’any passat va rodar el seu primer llargmetratge de ficció, que va passar pel darrer Festival de Sitges i que aquest cap de setmana s’ha estrenat als nostres cinemes.
Està ambientat a Indiana, al Mig Oest, “al sud de Chicago i a l’oest de Nova York, un territori ple de camps de blat de moro, molt rural, on la gent viu sola, incomunicada”. “No hi ha res a la realitat i, per mi, això és la recepta perfecta perquè hi sorgeixi el sobrenatural”, comenta d’aquest territori, que és, per a ell, “la part més genuïna de l’Amèrica del Nord”.
Documental previ
“Abans d’aquesta pel·lícula vaig fer un documental d’encàrrec sobre el tema paranormal –explica– i no el vaig acabar perquè no crec en tot això. Però vaig conèixer uns homes que s’anomenaven els demon doctors (metges del dimoni) i els protagonistes de la pel·lícula s’hi assemblen molt.” “Encara que parlaven de coses amb una terminologia que feia riure –recorda–, la veritat és que veies com els demon doctors feien 200 quilòmetres en cotxe per anar a una casa a ajudar una senyora que deia que tenia un fantasma. Tenien un gran sentit de la responsabilitat social.”
Toni Comas va decidir dedicar una pel·lícula a aquests personatges tan excèntrics, “tot i que d’entrada fins i tot jo me’n riuria”. Al principi d’Indiana hi ha diversos testimonis que parlen de “violacions extraterrestres” i d’altres fenòmens paranormals. “Són part del documental que vaig rodar. No sé si existeixen els fantasmes, però sé que hi ha gent que creu que els ha vist, i és gent ben real.”
David (Gabe Fazio) i Josh (Bradford West), els protagonistes d’Indiana, s’anomenen spirit doctors i recorren l’estat ajudant víctimes de fets paranormals. Malgrat el tema, “m’interessa el cinema que té una relació molt directa amb la realitat; tot i que tocava un tema que donava molt per a l’artifici, m’interessava que l’angle fos molt real i vejam què en sortia.”Sobre els seus referents, diu que “m’agradaria ficar Jim Jarmusch i David Lynch en una coctelera”. El seu film també recorda Nebraska, d’Alexander Payne, “que curiosament també té com a títol el nom d’un estat, com Indiana”. Actualment prepara un llargmetratge completament diferent, amb cinc històries ambientades a Txernòbil.
