Cultura

Novel·la per a la mà esquerra

Michel Bernard presenta ‘Els boscos de Ravel’, en què recrea la vida del músic a través del paisatge

“Escric literatura com si fos música. Jo no vull dir al lector quina emoció ha de sentir”

Si a qualsevol adult li diuen “el bolero...?”, hi afegirà “de Ravel”. Però qui va ser Maurice Ravel? En síntesi, un gran compositor, innovador i personal, nascut al País Basc francès el 1875 i que va morir a París el 1937 a causa d’un malaltia neurològica.

Michel Bernard (Bar-le-Duc, 1958) és un autor francès que es dedica a escriure biografies. N’ha fet de Charles Trenet, Claude Monet, Joana d’Arc i ara ens presenta Els boscos de Ravel, publicada per Labreu amb traducció de Ferran Ràfols. “Només escric de personatges amb els quals tinc afinitat. Si hagués coincidit amb Ravel, estic convençut que hauríem estat amics”, detalla l’autor d’un llibre breu –130 pàgines–, precís, preciós i sorprenent, perquè Bernard aconsegueix traslladar-nos vivències i emocions de Ravel a través de la descripció de paisatges i accions. “Escric novel·la com si fos poesia. No m’agraden les frases llargues ni, encara menys, les supèrflues”, explica. I això és molt laboriós, però aconsegueix que no es noti l’esforç, que tot flueixi i que atrapi el lector sense cansar-lo.

“Què és el que perdura? El mar, la llum, com floreix una flor, com refila un ocell... De la civilització grega, què en queda? Ruïnes. I la Ilíada i l’Odissea. En l’art, el que s’ha de buscar és aquesta perdurabilitat i, de les arts, la música és la més excelsa, la que va directa al cor de l’oient, sense necessitat d’explicacions afegides. Emoció pura, sentiment”, afirma Michel Bernard.

No és una biografia cronològica i completa. Bernard se centra especialment en dues etapes, els dos anys en què el músic es va entestar a ser soldat en la Primera Guerra Mundial, quan ja tenia 41 anys i pel seu físic esquifit el van rebutjar reiteradament, i quan anys després es va comprar una casa peculiar a Monfort-l’Amaury i “la casa va acabar sent una projecció d’ell mateix. Envoltada de bellesa, discreta, gens ostentosa”.

D’on neix aquesta curiosa tècnica narrativa? “Pretenc escriure literatura com si fos música. Quan escoltes una peça ningú et diu què has de sentir. Cadascú té una emoció concreta. Jo no vull dir al lector què ha de sentir, ell ja ho interpreta segons com li arribin les emocions que intento transmetre.”

“Ravel va compondre el Concert per a la mà esquerra, la millor peça que s’ha escrit mai. Aquesta novel·la és una investigació sobre el naixement d’aquest concert, durant la guerra, durant els dos anys en què Ravel va decidir deixar de ser músic per ser soldat, encara que fos a la rereguarda.” Un concert meravellós, una novel·la a l’altura, encara que estigui escrita amb totes dues mans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.