Compartir teatre més enllà

Ahir al matí, membres de festivals que vinculen les arts escèniques amb la salut mental de Barcelona, Andorra, Madrid, Argentina i Califòrnia van acordar compartir el paraigua L’Altre Festival. Així, si aquesta quarta edició s’ha fet a Barcelona, pel 2019 ja hi ha prevista una prèvia a Rosario el mes d’abril. Coincideixen en les inquietuds i entenen que han de donar visibilitat més enllà de ser una simple xarxa de festivals similars distribuïts arreu del món. Com el desaparegut Ciutats que Ballen, es donen suport sense que ningú ho lideri i amb tots compartint-ho. A mitjà termini, la possibilitat de fer intercanvis d’actuacions (sovint amb pacients de salut mental que reben un suport d’artistes professionals) és només un exemple de la necessitat d’internacionalitzar-se. Més enllà del fet que aconseguir ampliar mercat i subsistència (que, en molts de casos, també) és una necessitat vital creativa que molts no aborden.

El Grec Festival també busca oportunitats perquè els artistes de casa coneguin directors internacionals i els aporti una descoberta. Per exemple, la trobada entre Teatro de los Sentidos i Tang Shu-wing Theatre Studio, de Hong Kong, que presentaran, aviat, Our Death Won’t Hurt Anybody- Part 1. Però és un cas similar al de Lluís Homar amb l’aventura amb Guy Cassiers (La néta del senyor Lihn), que l’any vinent representarà a París. De fet, aquesta tardor es recupera una aventura similar: Davant la jubilació va permetre fer coincidir Mercè Arànega, Pep Cruz i Marta Angelat amb un text de Bernhard. És dirigit per Krystian Lupa.

En anys de crisi, la internacionalització ha estat imprescindible. David Marín, director de La Nau Ivanow, admet que els ballarins de dansa i les companyies de circ emergents tenen molt clara la necessitat de fer residències fora de Catalunya. Per eixamplar mercat i per fer recerca creativa. No és tan fàcil amb les companyies escèniques. I la fàbrica de creació de La Nau Ivanow pretén trencar aquest oblit. Ho fa amb oportunitats com la beca DespertaLab (en la qual fan un intercanvi de companyies amb l’estat de Guadalajara, a Mèxic) o amb un nou acord a Xile. Amb el Projecte EX-IT (Experiències InTernacionals) han provocat que Projecte Ingenu practiqués amb un grup xilè. No es pretenia cap resultat concret (obligar a una presentació final “pot provocar una frustració”, diu Marín), però pot acabar en un nou espectacle, celebren a La Nau Ivanow. El concepte de residència està pervertit, perquè s’entén com el lloguer (o la cessió) d’un espai a una companyia perquè assagi. En realitat, però, en l’àmbit internacional, aquesta ajuda porta incorporada una partida de sous dels intèrprets. Per a aquestes ajudes, reben el suport de l’Institut Ramon Lull (per exemple, traduir i sobretitular espectacles). De fet, aquesta institució és un dels ens importants de la internacionalització, impulsant traduccions i també finestres com la presència de companyies al festival d’Avinyó, fins al 2016. De de l’any passat, han optat per diversificar l’ajuda a diversos festivals. Un dels títols que més van prosperar a la finestra d’Avinyó és Hop! era. Ara, precisament, del 22 de juny a l’11 d’agost es programa al Teatre Eduard VII, a París. Es tracta d’una nova reposició (ideat per Jordi Purtí i Guillem Albà). Purtí ha triomfat en la seva línia d’espectacles de so i mim amb gires a França que ha fet amb Cor de Teatre de Banyoles (Operetta) i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (Desconcerto), amb una llarga gira que s’allargarà el curs vinent per Europa.