Consolidació i revelació al Max
Julio Manrique rep el reconeixement a la direcció de ’L’ànec salvatge‘ i Joan Yago, de La Calòrica, el d’autor revelació per ‘Fairfly’
‘Fairfly’, la direcció de ‘L’ànec salvatge’ i el vestuari de ‘Ricard III’, els únics premiats
La nit dels Premis Max va ser llarga i també reivindicativa. Així ho van fer notar els guardonats catalans. Julio Manrique (premi a la direcció per L’ànec salvatge), va reclamar la llibertat dels presos polítics i també la necessitat de no amenaçar la llibertat d’expressió. També els actors de La Calòrica van denunciar la llei mordassa.
L’ànec salvatge s’ha endut les principals distincions que podia merèixer dels diferents premis. Va rebre el reconeixement de direcció i espectacle tant als Premis Butaca (que es concedeix per votació popular) com el dels Premis de la Crítica, a Barcelona. També Fairfly està ben contrastada: el Max d’autor revelació (Joan Yago) i també d’espectacle revelació confirma els anteriors guardons d’espectacle de petit format dels Premis de la Crítica i de text teatral i petit format dels Butaca.
La tensió política es va fer notar a la festa de Sevilla. Si els premis Butaca d’aquesta tardor van decidir eliminar els números de musical com a rebuig a la violència de l’1-O i els Premis de la Crítica (dins dels actes del Dia Mundial del Teatre a Barcelona), la reivindicació va ser ben clara amb llaços grocs i declaracions d’agraïment i de denúncia, també hi va haver llaços grocs i demandes de llibertat d’expressió. De fet, Manrique en el seu agraïment. que duia escrit, aclaria que L’ànec salvatge narra una “història pertorbadora sobre la veritat i la mentida i que repta la gent a pensar lliurement”. Per la seva banda, Israel Solà, director de La Calòrica, advertia que no es poden utilitzar les lleis “per anar apartant els pensaments diferents”.
Com ja va sent habitual, la majoria dels finalistes de produccions catalanes es van quedar a les portes de rebre el Max al qual estaven nominats. Sí que va repetir Maria Araujo amb el vestuari de Ricard III (també havia rebut aquest reconeixement als Premis de la Critica), que va agrair la proposta de Xavier Albertí, director del muntatge i alhora director artístic del TNC.
La XXI edició dels Premis Max, a Sevilla, va servir de debut en un acte públic del nou ministre de Cultura i Esports, José Guirao. José Miguel Fernández Sastrón, president de la Fundació SGAE, li va reclamar “una política d’Estat per a la cultura”. Guirao, per la seva banda, va confiar que la SGAE atengués la sol·licitud del govern estatal amb vista a la seva assemblea amb el que “el ministeri vol que es compleixi”. Tot i així, va destacar que el teatre era el veritable protagonista de la vetllada.
Jose Sanchis Sinisterra va rebre el Max d’Honor de la SGAE. El 2012 ja va rebre el Max de la Crítica com a responsable del Nuevo Teatro Fronterizo. Els triomfadors de la gala va ser el teatre de màscares de Solitudes, els actors Nacho Sánchez i Pilar Gómez, i el triplet recollit pel coreògraf i ballarí canari Daniel Abreu (millor espectacle de dansa per La desnudez, millor intèrpret masculí i millor coreografia per La delicadeza).