Als Max, “llibertat presos polítics”

“Llibertat presos polítics!”, sense embuts. Així va celebrar Julio Manrique el reconeixement a la direcció de L’ànec salvatge, en un faristol, davant de 2.000 persones que omplien el teatre Cartuja Center de Sevilla (i amb la presència del nou ministre de Cultura, José Guirao, després que es notés l’absència dels últims anys dels ministres de Cultura del PP). Aquest clam, que tan diàfan s’ha pronunciat aquests mesos en diferents certàmens similars, com ara els premis Butaca o els Premis de la Crítica, van deixar un mal regust en els darrers premis Goya, on no es va fer cap mínima menció a la persecució política. Joan Yago, també guanyador del Max com a autor revelació, també va coincidir amb la petició de derogar la llei mordassa, que el PSOE tant denunciava quan era a l’oposició. Tot i la significació política d’aquestes declaracions, TVE (que va retransmetre la gala amb un fals directe, a partir de les 23:30 h, dues hores més tard del real) ha obviat entrar-les en les cròniques de resum de la gala. Tampoc les va recollir l’agència Efe (que sí que va fer notar l’aparició d’algun llaç groc com a rebuig a la detenció de “polítics presos”).

Segons Manrique, que va llegir l’agraïment, Ibsen “ens va desafiar a pensar, a pensar lliurement, per ser una mica més lliures”. L’actor i director va reivindicar aquesta funció del teatre i de les arts en general, per poder expressar la llibertat de pensament: “No vull aquesta nit desaprofitar l’ocasió de sumar-me a un desig, compartit per tants que, encara que en algunes coses pensem diferent, coincidim a rebutjar i reivindicar el mateix: llibertat presos polítics!, llibertat d’expressió per a totes i per a tots sense perjudicis i, sobretot, sense mordasses.”

Joan Yago tenia clar que hauria d’arraconar els múltiples agraïments per anar directament a “les injúries a la corona; és una broma però clamo a la llibertat d’expressió que no ens hauria de fer por dalt d’un escenari”. “Més que un discurs, m’ha quedat com una carta”, advertia. El dramaturg, premiat com a autor revelació per Fairfly (una peça multipremiada, també a Barcelona), va celebrar que, finalment, Iñaki Urdangarin hagués entrat a la presó. Però també va tenir un recordatori per al PSOE de Pedro Sánchez. Li va recordar que quan era a l’oposició va criticar la llei mordassa rotundament i ara, que fa 17 dies que és al govern, només parla de revisar-la parcialment: “Continua vigent per a vergonya de tot el món.” I continuava: “Ja sé que aquestes coses van lentes, però lamentablement, hi ha algunes persones que no poden esperar. La cultura i l’Estat en general necessiten que es facin accions fermes i urgents per posar fi a aquesta vulneració de drets.”

Ni Lluís Homar va guanyar el premi a millor actor per Ricard III, ni Marta Angelat com a actriu a Davant la jubilació. I Marta Carrasco va tornar amb les mans buides (nominada a coreografia, i ballarina). Sí que va endur-se el premi al vestuari Maria Araujo per Ricard III. Julio Manrique (direcció) i La Calòrica com a espectacle revelació (Fairfly) i com a autor revelació (Joan Yago) van compensar mínimament la migrada presència catalana als Max. José Sanchis Sinisterra va rebre el Max d’Honor de la SGAE. El 2012 ja va rebre el Max de la Crítica com a responsable del Nuevo Teatro Fronterizo. Els triomfadors de la gala van ser el teatre de màscares de Solitudes, els actors Nacho Sánchez i Pilar Gómez, i el triplet recollit pel coreògraf i ballarí canari Daniel Abreu (millor espectacle de dansa per La desnudez, millor intèrpret masculí i millor coreografia).