Una Ronette al Paral·lel

Lliçó d’història del pop dilluns a l’Apolo, que en el seu imprevisible cicle de Caprichos va programar el primer concert a Catalunya en seixanta anys de carrera de Ronnie Spector, veu solista de les Ronettes (incisiu girl group de la Nova York de principis dels 60) i soferta ex-muller de qui va ser, també, el seu productor: el genial, però tronat, Phil Spector.

Va ser un d’aquells concerts, com els de Dylan o Aznavour no fa gaires mesos, en què la rellevància històrica preval sobre qualsevol altra consideració, amb la sort, però, que Spector va abordar el seu repertori amb naturalitat, sense histrionismes i amb un profund respecte cap a si mateixa.

Amb Bay I love you, primera perla de la vesprada, va quedar clar que, si l’aventura naufragava, no seria per culpa d’una banda –coristes i vents inclosos– continguda i solvent. I, quan en una pantalla, van començar a aparèixer filmacions de les Ronettes al programa televisiu de Dick Clark o al Pippermint Club, on el trio –dues germanes i una cosina– es va donar a conèixer, va posar-se també de manifest que la classe d’història no s’impartiria només a través de les cançons.

Asseient-se entre tema i tema per ventar-se i recordar algunes de les seves gestes, Spector va remarcar la seva remarcable influència en els Rolling Stones i Brian Wilson (que sempre ha considerat Be my baby, ras i curt, la millor cançó de la història); va brodar Back to black d’Amy Winehouse (que ja s’imaginen de qui va treure la idea de maquillar-se una ratlla negra als ull) i, emocionada, va recordar com, en la dècada dels 70, després del captiveri a la qual la va ser sotmesa pel seu marit a Califòrnia, músics d’una altra generació com ara Johnny Thunders (de qui Spector, dilluns, va cantar una punxant You can’t put your arms in a memory) li van brindar la consideració que mereixia.

Cançons, a continuacuó, tan rodones com (The best part of) breakin’ Up, Be my baby i I can hear music i somriures, molts somriures, entre un públic agraït i afectuós que, algun dia, explicarà amb ulls com a taronges haver vist cantar una senyora Ronette al Paral·lel.