Cultura

Vida dels boscos

Adesiara publica la poesia completa d’Edward Thomas, un dels grans poetes anglesos morts durant la Gran Guerra, amb traducció de Marcel Riera

Edward Thomas ha estat glossat per W.H. Auden i els premis Nobel Derek Walcott i Seamus Heaney

El poeta badaloní Marcel Riera té un arsenal immens de traduccions. De fet, ha esdevingut una de les seves ocupacions preferides i ens està oferint alguns dels clàssics de llengua anglesa. En aquesta ocasió li ha tocat Edward Thomas, que ens presenta Adesiara Editorial en una edició bilingüe amb introducció del professor Pere Ballart.

Edward Thomas (Londres, 1878 - Arras, 1917), assagista i poeta, és una de les figures més peculiars de les lletres angleses. Considerat erròniament un dels poetes de la Gran Guerra pel fet que va morir durant la presa de la ciutat francesa d’Arras, amic íntim de Robert Frost –que l’encoratjà al conreu de la poesia–, Thomas va escriure tots els seus versos en pocs mesos i, si bé no va rebre cap reconeixement en vida, ha adquirit una glòria inqüestionable gràcies a l’admiració que li han professat poetes tan importants com ara W.H. Auden i els premis Nobel Derek Walcott i Seamus Heaney. L’edició és important perquè presenta tota la seva producció poètica. Tal com sintetitzen els editors, “L’ancestral terrer de Gal·les, la quotidianitat de les feines del camp i la natura en les seves expressions més diverses –tot revestit d’un to meditadament escèptic i ombrívol per l’amenaça cada vegada més opressiva de la industrialització– constitueixen el marc d’aquests poemes àgils i planers, els quals, lluny d’oferir una visió ingènua o idíl·lica del paisatge, són plens d’una introspecció que permet copsar les incerteses i la perplexitat de cadascun dels homes davant d’un món convuls. En l’època en què van conviure la lírica georgiana, els poemes de guerra i les innovacions avantguardistes, la poesia d’Edward Thomas va ser un far únic i singular que avui ens continua enlluernant.”

La poesia de Thomas se centra en els vents, els conreus, les estacions de l’any, els animals, la vida al camp i la mateixa vida del poeta, que es pregunta en el poema Allà amb el vent: “Mentre jo, que bevia, pensava / en els carros i els lladres de camins i també / en els carboners i la gent que s’estima la vida / dels boscos. Perquè ara, a part de mi, ¿qui fa / servir aquests camins?”

Periodista i biògraf, la seva mort prematura en els camps de batalla de la Gran Guerra va eternitzar una obra que ha tingut molt bona rebuda entre el lector anglès popular. Marcel Riera ha sabut copsar aquests elements i oferir-nos unes traduccions diàfanes i netes, d’una gran bellesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.