Homes a les trinxeres i dones als camps

Xavier Beauvois va irrompre com a director amb certa fúria trencadora amb Nord (1991), sobre la desintegració d’una família de Pas-de-Calais, i sobretot amb N’oublie pas que tu vas mourir, amb la qual va rebre el premi del jurat a Canes l’any 1995 narrant-hi la història d’un jove (interpretat per ell mateix en un exercici gens aliè al narcisisme) que descobreix que pateix la sida i que, temptejant el suïcidi, du una vida al límit fins enrolar-se a l’exèrcit croat en la guerra dels Balcans i morir-hi. Amb el temps, col·laborant com a actor amb una diversitat de cineastes i havent dirigit el notable film humanista Des hommes et de dieux (2010), Beauvois sembla haver-se calmat i establert tant com a director que el seu últim film, Les gardiennes, té una factura tan clàssica que voreja la factura acadèmica a vegades a prop del cromo.

Tal cosa no vol dir que no tingui els seus aspectes interessants. Xavier Beauvois adapta la novel·la homònima de l’escriptor Ernest Pérochon que, publicada l’any 1924, desenvolupa argumentalment un tema: destinats els homes a les trinxeres de la I Guerra Mundial, les dones del món rural francès van haver-se d’ocupar de les terres. Ambientat a la localitat imaginària de Serigny, inspirada en pobles de la regió de Deux-Sèvres (a l’Aquitània), el relat presenta una matriarca (Hortensie Sandrail, interpretada per la gran Nathalie Baye) com a guardiana de la seva propietat, tenint els dos fills a la guerra, i de la seva família. Però l’heroïna és, sens dubte, una jove òrfena que, criada per l’assistència pública, explica en una bella seqüència del film que ni tan sols té cap fotografia dels seus pares i que, per tant, ni tan sols sabrà mai quin era el seu rostre. El seu nom és Francine (Iris Bry, una altra meravellosa jove actriu revelada pel cinema francès) i, a través seu, el film tant aborda el classisme, del qual és víctima, com l’emancipació femenina, de la qual és portadora. Això a partir de la novel·la de Pérochon, que també conté un sentiment antibel·licista, però a la vegada aporta elements de fulletó que el film assumeix. També reconstrueix la transformació del món rural: si les primeres imatges encara poden remetre a la iconografia dels pintors realistes del segle XIX, a partir d’un moment s’hi introdueix la mecanització dels treballs al camp.