Cultura

LLUÍS MOLLA

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ REMENÇA XXI QUE TREBALLA PER PROTEGIR L’AGRICULTURA TRADICIONAL

“Volem rescatar de l’oblit varietats antigues de ceps i replantar-les”

Des de la fundació, i en conveni amb l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, es farà un ambiciós estudi per registrar varietats que van sobreviure a la fil·loxera i replantar-les

La història del mas Molla és molt antiga, es remunta al 1338. Un treball llarg i intens dedicat a la terra, la pagesia. Des d’aquest mas, amb la implicació d’altres productors, han treballat intensament per ajudar a conservar i protegir on pervisqui l’agricultura tradicional i familiar, elevant la seva activitat fins a la categoria de bé cultural. Ara volen fer un pas més i rescatar ceps perduts, alguns dels quals no es cultiven però que encara perviuen. Per què?
Doncs perquè formen part del nostre patrimoni. A Calonge creiem que tenim varietats de ceps de vinyes que efectivament pensem que s’han perdut, especialment arran de la plaga de la fil·loxera, un insecte que a la segona meitat del segle XIX, entrant per França, es va anar estenent, fent estralls a les vinyes. Què volem fer? Doncs intentar recuperar moltes d’aquestes varietats anteriors a la fil·loxera, datar-les, fer l’estudi del seu genoma i registrar-les. Aquest punt el portem en col·laboració amb la Universitat de Girona (UdG), que, a la vegada, està buscant la implicació d’altres universitats, perquè és un treball complex.
I com tenen la seguretat de tenir encara aquestes varietats de ceps?
Disposem d’un estudi fet per la Universitat de Montpeller, el qual ja ens va avançar que a Calonge hi havia varietats úniques de ceps.
Aquest seria l’inventari, però vostès no es volen conformar només amb tenir un registre d’aquests ceps, volen fer un pas més. En què consisteix?
Exactament! El que hem plantejat és que un cop recuperades, amb el que comporta de fer-ne el seu estudi, doncs plantar-les en el mateix espai, estem parlant de les Gavarres, on eren abans que arribés la plaga de la fil·loxera.
I com ho faran?
Gràcies a un conveni que hem signat amb en Joan Rosselló, propietari d’un terreny a les Gavarres que havia estat dedicat al conreu de les vinyes. Uns camps que encara conserven els murs de pedra!
Serà com un museu a l’aire lliure!
I un espai d’estudi! En Joan el cedeix a la nostra fundació, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni treballarem des d’aquesta vinya per plantar aquestes varietats que anirem recuperant.
Quan parlem de varietats, a què ens estem referint?
Doncs a moltes i, a més, caldrà fins i tot posar noms nous! Algunes, com picapolla o moscatella, es coneixen així perquè al llarg dels anys els mateixos pagesos els hi hem donat un nom. D’algunes d’aquestes varietats de ceps ens han dit que ja no en queden a cap més lloc, tret de Calonge. En canvi n’hi ha d’altres que no sabem què són. Veiem uns ceps que encara perviuen i que no sabem què són i que no tenen ni nom. D’aquí la importància del projecte; recollir aquests ceps que van arribar a superar la fil·loxera, així com els canvis en els cultius, l’efecte de les cooperatives, entre molts condicionants, plantar-los i fer-ne, evidentment, vi! Aquesta vinya també acollirà altres varietats de ceps, no només els anteriors a la fil·loxera, perquè el que volem és tenir un espai on conservar-ne les varietats. Com he dit abans, això, tot el que veu [mira els camps de vinyes] forma part del nostre paisatge, certament, però també és part essencial del nostre patrimoni. D’aquí la importància de recuperar aquests ceps.
I què ens podrem trobar?
El descobriment de sabors totalment nous! Nous per nosaltres, és clar! D’uns ceps que han perviscut durant més d’un segle, que han estat als camps, però que la seva memòria s’havia anat perdent. Ara els podrem tenir en una vinya i fer d’una varietat recuperada vi. Serà tot un descobriment! A més, ens permetrà també lligar-lo amb llocs i gent per mantenir viva aquesta memòria.
Què vol dir?
Si tenim, com li deia, un cep que no sabem quin nom té, doncs caldrà posar-n’hi un. Per això la nostra intenció és donar noms locals, de masos, de persones i de llocs. Aquest punt és important perquè volem situar en el món del vi el municipi de Calonge i Sant Antoni.
D’aquí també el treball de la fundació que presideix.
La Fundació Remença XXI fa un intens treball per activar, gestionar, promocionar, investigar, protegir, desenvolupar i donar a conèixer la Zona d’Interès Etnològic de Calonge i Sant Antoni i Vall-llobrega, així com verificar i, a la vegada, garantir l’origen i l’autenticitat dels seus productes. Això ja ens permet també generar interès i promocionar els nostres productes i, com deia, posar-los en el mapa del món del vi. Això sí, sense renunciar a una manera tradicional amb la qual hem treballat des de fa segles. Això per nosaltres és irrenunciable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona

Mireia Vilalta obre Mmm’agrada Girona

girona