Sant Sebastià cobra vida

El Museu d’Art de Girona (MD’A) presenta demà amb una visita comentada i un vermut al jardí (11.30 h) la restauració del retaule de Sant Sebastià (1652-1654), una obra cabdal del barroc gironí encarregada al pintor Josep Tramulles a manera d’ex-vot de gràcies al sant per haver protegit la ciutat de la pesta. La peça, de 310 x 220 cm, no havia estat sotmesa fins ara a cap altre procés de restauració a fons, exceptuant uns treballs puntuals de neteja, de manera que continuava ocultant la seva rica policromia sota una gruixuda capa de repintats antics, brutícia i vernissos oxidats que li donaven una tonalitat marronosa falsament uniforme. Al contrari, la intervenció actual, finançada per la Diputació i que va començar l’any passat amb una primera valoració de les patologies i una neteja i desinfecció, ha permès descobrir els colors originals, els detalls decoratius i els daurats.

Els treballs els han assumit, sense necessitat de moure la peça de les sales de l’MD’A, les restauradores Ester Horno, Laia Roca i Judit Birosta, sota la supervisió del Centre de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya i l’àrea de conservació del mateix museu. La restitució dels colors originals del retaule coincideix feliçment amb una recerca de historiadora de l’art Isabel Juan que ha desvelat l’origen i l’autoria de la peça, que es tenia per anònima i de procedència desconeguda. En el marc de la seva tesi doctoral, la investigadora va localitzar el 2011 el contracte del retaule i altra documentació que permetien conèixer el motiu de l’encàrrec, els autors successius que hi van intervenir i les vicissituds que van acompanyar-lo al llarg del temps.

Així doncs, l’obra va ser encarregada el 1652 pel Consell General de Girona a Josep Tramulles, membre d’una destacada família d’artistes dels segles XVII i XVIII, com a mostra d’agraïment al sant per la protecció que hauria ofert a la ciutat durant el mortífer episodi de pesta de 1650. Tramulles, però, va abandonar el projecte per excés de feina (treballava aleshores també en el retaule del Roser de l’església de Sant Domènec) quan ja havia acabat la taula central, i la resta del retaule es va encomanar a Felip Arlich i, més endavant, a Anton Barnoia, que l’acabaria el 1679. El retaule, destinat originàriament a una capella de l’església del Carme, va acabar a l’hospital de Santa Caterina fins que, a finals del segle XIX, va ingressar a l’antic Museu Provincial de Girona i, d’allà, al Museu d’Art.