Frontera difusa
Sara Gutiérrez debuta amb ‘Yo la busco’, un film premiat a Màlaga que explora la línia que separa l’amor i l’amistat entre un noi i una noia
“Per mi és primordial fer un cinema proper a la realitat”, afirma Sara Gutiérrez
“La frontera entre l’amor i l’amistat és absolutament ambigua, difusa”, comenta Sara Gutiérrez (Barcelona, 1994), una altra jove directora que s’afegeix a l’esclat de talents –sobretot femenins– que ha viscut el cinema català els dos darrers anys. “No veiem aquest tipus de relació reflectida a la pantalla gran”, hi afegeix la cineasta en una entrevista a El Punt Avui. Tema predilecte del gènere de la comèdia romàntica, la confusió entre l’amor i l’amistat inspira en canvi a Sara Gutiérrez una pel·lícula realista, Yo la busco, que arriba avui als cinemes.
Es tracta d’un film de pressupost baix, que va néixer com a projecte de fi de carrera de Sara Gutiérrez i d’alguns companys del grau de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i que es va rodar amb producció de Nanouk Films, sense subvencions ni participació inicial de cap televisió –TV3 hi ha entrat posteriorment–. Tot i això, va ser seleccionada pel passat D’A Film Festival de Barcelona i va guanyar dos guardons del Festival de Màlaga, el de millor actor (Dani Casellas) i el premi Movistar a la millor pel·lícula de la secció Zonacine.
Cinema realista
“Per mi és primordial fer un cinema proper a la realitat”, afirma Sara Gutiérrez, i Yo la busco, rodada majoritàriament en català, tot i el títol, és un film de ficció sòlidament ancorat a la realitat de la seva ciutat i de la gent que coneix. Retrata una parella d’amics, Max i Emma, interpretats pels debutants Dani Casellas i Laia Vidal. Encarnen dos amics que comparteixen pis i, quan ella s’allunya, la vida d’ell comença a trontollar. Sara Gutiérrez va escriure el guió a quatre mans amb la seva companya de classe Núria Roura. “Volíem parlar de les diferències entre una parella romàntica i una parella d’amics com són ells dos. ”
L’altre objectiu que es van plantejar a la pel·lícula és filmar “una escapada barcelonina, un passeig acompanyat d’un context emocional”, que ha tingut com a referents After hours, de Martin Scorsese, i la pel·lícula alemanya Oh boy!
Una de les particularitat de Yo la busco és un repartiment format per debutants, que no ve condicionat pels diners: “Amb més pressupost hauríem volgut treballar de la mateixa manera”, assegura la directora. També volien dos “amics a la vida real”: “Ho preferíem així. Que els diàlegs i les actuacions fossin entre dues persones que ja tinguessin els seus codis de conducta i de relació.” Ni tan sols els importava el sexe del protagonista principal: “Primer, vam buscar un home o una dona que pogués portar el pes de la pel·lícula –explica la directora–. Jo vaig conèixer el Dani fa cinc anys i havíem perdut el contacte, però quan preparàvem aquest projecte el vam contactar, vam fer unes proves, ens va agradar molt i li vam donar el paper.” Quan ja l’havien escollit, li van demanar que els presentés “companyes seves amb qui tingués relacions fortes”: “Amb la Laia tenien una relació molt marcada i això ens va ajudar molt a escriure i reescriure el guió.”
Rodat en català
En uns temps en què el castellà domina la producció de cinema, Sara Gutiérrez ha rodat la major part dels diàlegs en català. “Que estigui rodada bàsicament en català respon a la nacionalitat: el català és la meva llengua materna i parlo en català als meus amics. Però a Barcelona tinc companys d’arreu de l’Estat amb qui parlo castellà. La pel·lícula reflecteix la realitat del dia a dia.”El film evita el clixé del retrat generacional de joves víctimes de la crisi. “L’altre dia ho parlàvem amb unes amigues: ha arribat un moment que, tot i anar justes, anem tirant. Potser els nostres pares als 20 anys tenien el projecte de tenir una casa als 25 o als 30 anys, però tinc la sensació que ara, per a bé o per a mal, vivim més el dia a dia, amb objectius més a curt termini.”
