Cultura

L’artista deambulant

El Centre d’Art Contemporani Bòlit de Girona dedica una retrospectiva a Denys Blacker, artista multidisciplinària i ‘alma mater’ de grups performatius com FEM

Si hi ha una disciplina artística difícil d’exposar en un centre d’art contemporani aquesta és, sens dubte, la perfomance. I fer-ho d’una artista invisible, encara ho complica més. El Bòlit de Girona ha dedicat tots els esforços i dos espais del seu centre –el Pou Rodó i la capella de Sant Nicolau– per retre comptes amb una de les artistes –i promotora– més efervescents de l’art d’acció de casa nostra i a escala internacional. Denys Blacker, que des del 1987 resideix a les comarques gironines provinent d’Anglaterra, és una artista versàtil, multidisciplinària i incansable, marcada per un itinerari creatiu que s’expressa a través del dibuix, l’escultura, la ceràmica, la costura i tot allò que sigui permutable a una pràctica creativa que deixa de ser llenguatge per esdevenir “procés d’experiència”.

“La seva atenció se centra més en l’acte de fer i en la realització, cada vegada més allunyats de les intencions conscients, que no pas en els resultats finals, formals i materials”, explica Maia Creus, la comissària d’aquesta doble exposició. “El seu és un itinerari deambulant, nòmada, sempre en moviment que avança, igual que la vida mateixa, com el traç d’una línia que surt a passejar. Denys Blacker és el seu propi moviment que camina en un procés ininterromput de creixement, renovació i desenvolupament constant”, afegeix.

La improvisació és el nucli de la seva recerca i el seu itinerari creatiu s’orienta vers la performativitat de la matèria, la telepatia i la sincronicitat, aspectes que desenvolupa més que mai a través d’Ocells al Cap, el grup de dones artistes que des de l’any 2015 es reuneixen amb regularitat i han portat a terme perfomances a Barcelona, Newcastle i Cadaqués. “No escoltem. Cada vegada més estem atrofiant el pensament amb el raonament i oblidem el poder de la intuïció. Crec molt en la interconnexió i la sensibilitat cap a l’altre mitjançant la improvisació i exercicis de consciència corporal. Sentir i ser sentit”, remarca Blacker. La pràctica artística és un viatge interior i una forma de desenvolupament humà. “La manera de viure de cadascú té una ressonància directa en tota la humanitat. Som influència i alhora som esponges”, subratlla.

Tot això i molt més es recull de forma expositiva en la mostra que el Bòlit desplega en dos espais. Al Pou Rodó , el visitant es troba, entre d’altres, amb un mostrari de les impactants vestimentes usades per l’artista en diferents accions de finals dels 80 i principis dels 90 i que en si ja són obres d’art. Disfresses on la roba i els objectes ceràmics es fusionen, carregats de simbolisme religiós o pagà, com els de Dona peix, El testimoni impotent o Fins a l’últim sospir. I per fascinants, els objectes desplegats en entrar a Sant Nicolau, revolucionaris com l’Elevador de ment, el Murmurador de vent, el Telèfon de la memòria o l’Apaivagador d’inquietuds. I com a obra paradigmàtica de la seva trajectòria deambulant sobresurt el desplegament de Mons paral·lels (2007-2018), un conjunt d’obres còsmiques on el món cartografiat es projecta en vestits de lona on els elements ceràmics cosits són esmicolats en l’acció performàtica.

L’exposició es pot visitar fins al 2 de setembre, que clourà amb una acció a l’església de Santa Llúcia (20 h) a càrrec d’Ocells al Cap.

Una trajectòria en comunió amb altres artistes

La trajectòria artística de Denys Blacker no s’entendria sense la seva participació i relació amb altres artistes. Com la que continua promovent a Can Obert, la seva casa rural a Madremanya, convertida en casa-estudi-alberg-refugi d’artistes, poetes, pensadors. Un laboratori d’experiències i d’evolució artística. L’any 2004 crea a la Bisbal , juntament amb l’artista holandesa Anet van de Elzen, l’associació Gresol, des d’on fomenten FEM, una trobada internacional de dones artistes de perfomance que es trasllada a La Mercè de Girona. L’any 2011 sorgeix Corpologia, un col·lectiu independent d’artistes que investiguen l’energia transformadora de l’acció. Blacker n’és l’alma mater i d’aquesta experiència generativa esdevé membre del grup The Wolf in the Winter i sorgeix el col·lectiu Ocells al Cap, un grup estable de dones artistes en relació amb dones científiques i filòsofes compromeses amb l’amor mundi, “amb el llegat del saber femení sobre la vida a la terra”. Paral·lelament a l’exposició impulsen sopars temàtics al voltant de la Taula vòrtex situada al bell mig de l’església de Sant Nicolau. “Un espai simbòlic, on la dona ha estat vetada al llarg de la història”, com reivindica. Allà 13 dones conversen de política, feminisme i espiritualitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.