Cultura

Crònica

Premis Nacionals de la Cultura

“Avui, aquí falta Puigdemont”

“La cultura és l’únic flotador contra la intempèrie moral”, va afirmar Eva Piquer a l’escenari

El teatre Zorrilla de Badalona, dissenyat per l’arquitecte Jaume Botey, va ser inaugurat l’octubre del 1868. Després d’estar gairebé 30 anys tancat, aquest edifici singular es va reobrir rejovenit el gener del 1999. Ahir va ser l’espai escollit per a la cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca). Els noms dels guardonats d’aquesta edició ja es van fer públics el 13 de maig passat i, després d’un canvi de data, finalment ahir es van poder lliurar al llarg d’una cerimònia conduïda pels actors badalonins Lluís i Marta Marco, pare i filla, davant d’una imatge del Pont del Petroli “convertit avui en pont de cultura”, van dir, entre moltes altres referències a Badalona.

Com mana el protocol, hi van ser presents el president de la Generalitat, Quim Torra; el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent; la consellera de Cultura, Laura Borràs; el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall; el nou alcalde de Badalona, Àlex Pastor, i el president del Conca, Carles Duarte, entre altres personalitats, com ara l’expresident Artur Mas, que van omplir les 450 localitats de la capacitat del teatre.

Aquest any hi ha hagut un total de deu categories i, per tant, deu premiats –tot i que en algun cas fossin bicèfals– que cobraran els 15.000 euros de dotació del premi i que ahir van rebre el guardó –dissenyat per Anna Mir i Emili Padrós– que ho acredita.

A més d’alguns entremesos musicals, corals i en format rap, de dansa barrejada amb bàsquet i d’un recordatori de les moltes persones del món de la cultura que han mort en els darrers dotze mesos, cada premiat va ser precedit per un vídeo de lloança d’algun especialista. Per aquest ordre, van ser: l’actor Albert Vidal (“Els que ens vulguin dividir no se’n sortiran. Som un poble. Una realitat”); el Centre de Titelles de Lleida, dirigit per Elisabet Vallvé i Oriol Ferre (“Cuidem la cultura!”); l’artista plàstica Fina Miralles (“Fina, sembra que d’altres ja recolliran la llavor de l’eternitat”); la Fundació Pau Casals, dirigida per Jordi Pardo; l’escriptor Valentí Puig, que, sense que es fes pública cap excusa, va enviar Àlex Susanna a recollir el premi en nom seu; la Fundació Festa Major de Gràcia, presidida per Carla Carbonell (“Envio una abraçada per a Lluís Puig”); el director escènic, gestor teatral i pedagog Josep Anton Codina; el poeta Jordi Pàmias (“Vivim en una situació ambigua, en una mena de penombra. Cal defensar la nostra llengua, la nostra cultura”); la revista cultural Catorze, creada i dirigida per Eva Piquer (“Hi ha gent de pau a la presó. La cultura és l’únic flotador contra la intempèrie moral”), i el mag Jesús Julve, Hausson, que es va fer a sobre un número clàssic de màgia.

I va tancar l’acte el president Quim Torra, que va començar amb un lament: “Ens falten uns quants amics en aquesta sala, avui en especial un, el president Puigdemont”. I hi va insistir: “Fins que ells [els empresonats o exiliats] no tornin, res no serà normal, ni ho poden ser els Premis Nacionals de Cultura.” Va recordar que aquests premis es van crear el 1932, quan es cridava “Llibertat, cultura i talent”, un crit republicà encara vigent. I per acabar es va dirigir als creadors: “No abandoneu mai, ni la tasca ni l’esperança.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.