Cultura

Núria Espert

Actriu

“Mai he sentit Pasqual faltant al respecte”

Són paraules verinoses, l’Andrea Ros diu coses terribles que fan un mal espantós
El premi diu de mi coses agradables, com que he estat una persona pacífica i pacificadora

Entrevistem Núria Espert, que ha estat reconeguda amb el premi Especial del Premi Europa de Teatre per la seva “extraordinària trajectòria en els camps de la interpretació i la direcció escènica” i per la seva “defensa de les llibertats”. És un premi que es concedeix a una personalitat que hagi combinat al llarg de la seva carrera el talent artístic amb la projecció internacional i el compromís ètic. Com a artista guardonada anirà a Sant Petersburg, a mitjans de novembre, on hi farà una representació i tindrà trobades amb la crítica i la premsa internacional. A l’avançada, però, ens concedeix una entrevista telefònica en exclusiva.

Què significa haver estat reconeguda amb el premi Especial del Premi Europa de Teatre?
És una gran sorpresa perquè no em considero tan especial com per merèixer-me’l. És un reconeixement que no només parla de mi professionalment, sinó també com a persona, i això em fa sentir orgullosa. Diu de mi coses molt agradables com que he estat una persona pacífica i pacificadora. Coses que m’agrada sentir, per tant m’agafes en un dia que estic molt contenta.
Quina proposta escènica pensa oferir al rebre el premi?
Diré uns textos de Lorca, que em semblen indicats, perquè en l’Europa de les nacions penso que cadascú parlarà dels seus grans talents... i jo parlaré de Lorca que és un nom que tothom coneix a Europa i penso que podré donar una idea de la seva grandesa.
Com s’ho ha preparat?
He anat a Barcelona, a parlar amb el Lluís Pasqual perquè m’ajudés a fer la tria i els comentaris que penso posar al mig de cada poema, i m’ha ajudat moltíssim. I ara ja estic a casa, tranquil·la i preparant nous projectes.
Parlant del Lluís Pasqual, com veu la polèmica que hi ha hagut a les xarxes... Que n’opina?
Jo no faig servir les xarxes socials i els hi tinc una por extraordinària, veig com destrueixen reputacions o creen falses reputacions. Només faig servir el telèfon per rebre trucades i missatges, però estant a Barcelona vaig viure l’efecte que les paraules d’Andrea Ros van causar a Lluís Pasqual. I tot plegat em va deixar glaçada.
Com tracta, segons la seva experiència, Lluís Pasqual als seus actors i actrius?
Fa quaranta anys que treballo amb ell, des que era jovenet, al Lliure de Gràcia. He vist al Lluís Pasqual créixer, madurar i convertir-se en el millor director d’aquest país, i mai, mai, mai, mai, de la vida he sentit a Lluís Pasqual faltar al respecte a ningú. A cap actor, ni gran ni petit. No puc comprendre la ferocitat d’unes paraules que semblen més pròpies d’algú que no li han donat un paper, que no pas d’una persona que té un dolor perquè s’ha sentit maltractada. Són paraules verinoses, diu coses terribles que fan un mal espantós. El Lluís estava molt commocionat, jo no tant perquè penso que les coses a les xarxes pugen com un suflé i després se’n van.
Com va viure els assajos de l’Andrea Ros mentre ella feia de Cordèlia i vostè de rei Lear?
Uns assajos que corresponen totalment al nostre dia a dia, ja que és normal que et corregeixin, que et diguin com ho has de fer i, si insisteixes una vegada i una altra en l’error, que et facin un crit, això a mi m’ha passat tantíssimes vegades al llarg de la meva carrera...! I discutir amb el director, quan les coses no funcionen. I els nervis, les tensions amb el que es fa. És una obra de teatre, és creativitat, tots estem nerviosos, tensos, i tots volem donar el millor de nosaltres mateixos. I això ho he viscut, però jo no ho considero patir, ho considero part de la feina. Estudies, treballes, de vegades el que fas no agrada, no entra dins de la concepció total del projecte... Aquesta intensitat hi és, hi ha respecte, hi ha afecte, però sempre es posa en primer lloc el teatre. Tot el que ha passat ho considero negatiu, i no puc dir coses bones de l’Andrea, era algú molt jove que feia coses d’algú molt jove. El seu paper el feia bé, però no sé res més d’ella i segurament no la veuré mai més.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.