Cultura

Pròxim capítol: 70. Una escola modèlica (Palau-saverdera, Alt Empordà)

Aixecar el vol

El 7 de desembre de 1913, l’esplanada de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, es va convertir en l’escenari del primer viatge aeri del nostre país

L’aeroplà ‘Suzanne’, pilotat pel francès Lucien Demazel, es va enlairar a l’hipòdrom de Can Tunis, a Barcelona, i va aterrar després d’una hora i deu minuts de trajecte

A l principi del segle XX, els pilots d’aviació eren els autèntics herois d’una societat que gaudia dels avenços de la tecnologia i contemplava amb astorament aquells ginys estranys que maldaven per conquerir el cel. En aquells moments es començaven a celebrar les conegudes Festes de l’Aviació, a l’estil del meeting de Rems, que es va dur a terme el 1909. Va ser en aquest context que alguns industrials de Sant Feliu de Guíxols van tenir la idea de programar una exhibició aèria. Ben aviat, a la iniciativa van afegir-se alguns entitats i, finalment, també l’Ajuntament de la vila, que el 18 de novembre de 1913 va acordar adherir-se a la proposta “pues se trata de una fiesta de cultura y esparcimiento”. Alguns dies abans, el Casino la Constància, impulsor de la iniciativa, havia decidit contractar “el aviador monsieur Demazel para realizar vuelos los dias 7 y 8 ó del 7 al 15 del próximo diciembre”. L’elecció no era atzarosa. Aleshores el jove aviador francès havia destacat en diversos concursos i curses entre ciutats. El seu aeroplà, que apareix descrit acuradament en algunes publicacions de l’època, havia estat construït pel seu pare i portava un motor de 100 cavalls, una hèlix de 2,70 metres de llargada que proporcionava 1.200 revolucions per minut i era capaç d’assolir una velocitat de 120 quilòmetres per hora.

El pilot francès, acompanyat del seu enginyer, es va desplaçar fins a Sant Feliu de Guíxols algunes setmanes abans de l’esdeveniment per tal d’enllestir els darrers detalls i seleccionar el terreny per a l’aterratge. L’expectació era enorme. El dia 3 va córrer el rumor que arribava i “una gran concurrencia invadí el camp de festes, no abandonant son lloc fins al fosquejar”, tal com recollia el setmanari Baix Empordà. L’arribada es va produir l’endemà: “desde els terrats de les cases, de Sant Telm, deis turons que donen a Sant Pol, del camp d’aviació, una gentada l’estava esperant. A les 4’25 de la tarde se’l va veure a una gran altura, com un aucell minúscul que s’atansava, i al ésser sobre Sant Telm començà a descendir, aterrissant al centre del camp amb una gran seguretat, escoltant una ovació formidable”. Durant algunes dies es va dedicar a fer assajos i el dia 7 de desembre, després d’un intent no reeixit el dia anterior, va enlairar-se des de l’hipòdrom de Can Tunis, a Barcelona. El dia era lluminós i les condicions meteorològiques, excel·lents. A poc a poc, el biplà va aconseguir arribar a mil metres d’altura. El pilot va traçar una ruta fàcil, tot resseguint la costa. Comptava que, en cas d’avaria, tindria l’opció d’aterrar en una platja. El trajecte es va perllongar durant una hora i deu minuts i mentre el pilot francès es convertia en la primera persona a gaudir d’una visió inèdita de la costa del Maresme i la Selva marítima, els vilatans de cadascuna de les poblacions el saludaven de forma efusiva, fent voleiar els seus mocadors. El trajecte va transcórrer sense incidents. O, almenys, això és el que van traslladar les cròniques de l’època. Però, cinquanta anys després, en un sopar d’homenatge que van dedicar-li, Demazel recordava un detall d’aquell vol que fins aleshores no havia transcendit: “Tot i que el meu viatge va semblar que s’havia desenvolupat amb normalitat, vaig passar molta por i vaig témer que es frustrés. Dels deu cilindres que tenia el motor del meu biplà, tres varen deixar de funcionar en ple vol. El meu avió anava perdent altura i veia com s’acostava perillosament als cims de les muntanyes. Gràcies a Déu vaig poder arribar, amb un immens alleujament, a aquesta pista de Sant Pol.” Després d’una hora i deu minuts, el biplà de Demazel va sobrevolar la ciutat de Sant Feliu de Guíxols i quan va arribar a la punta de Garbí va virar cap a l’interior i va aterrar als horts d’en Riambau. L’indret havia estat habilitat per a l’ocasió, amb un camp d’aviació i unes llotges en les quals s’amuntegaven les autoritats. L’expectació va ser enorme, tal com posava de manifest un cronista de l’època: “Tan bon punt l’aparell va tocar a terra, ja no hi valgué res; ni la Guàrdia Civil ni la Urbana; el camp fou seguidament envaït; tothom volia veure, i més que veure, tocar aquell gran aucellàs [sic] que pocs moments abans tan enlaire es trobava.” Les Festes de l’Aviació encara es van perllongar alguns dies més, durant els quals el pilot francès va arribar a fer fins a set vols i un seguit de baptismes de vol en els quals van participar alguns afortunats. Finalment, el dia 10, havent dinat, Lucien Damazel va abandonar la vila de la mateixa forma que hi havia arribat.

Com s’hi arriba
Els historiadors locals no es posen gaire d’acord pel que fa a l’emplaçament exacte del camp d’aviació que es va habilitar el 1913. Alguns es decanten per la badia de s’Agaró, en uns terrenys actualment ocupats pel veïnat. En tot cas, l’esplanada de Sant Pol, amb l’ermita del Remei i un heliport que encara funciona de forma circumstancial, ha estat assenyalat per altres. Per arribar-hi cal prendre una sortida de la C-31 que condueix a s’Agaró. L’espai es troba pocs metres després.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Panoràmica mundial

barcelona

Més gel per Nadal

Girona

Escultura de 8 metres per a un parc urbà d’art a Calonge

calonge i sant antoni

L’art del sensible

barcelona
CLÀUDIA RIUS
CAP DE REDACCIÓ I DE LA SECCIÓ D’ART DE LA REVISTA NÚVOL

“Només tindrem una cultura forta si ens ho qüestionem tot”

barcelona

El musical del sabater d’Ordis

castelló d’E. / figueres
MÚSICA

Eduard Costa deixarà Els Amics de les Arts

Promoure la ciència

Barcelona

La segona fase dels cinemes Las Vegas

Figueres