Cinema

Crítica

cinema

La mirada arrogant

Demostra que torna a creure que la humanitat és miserable

Sigui a Àustria, el seu país, o a la França que tot sovint l’adopta, Michel Haneke ha posat en escena la descomposició de diverses famílies burgeses. Hi torna amb Happy End a propòsit d’una família de rics industrials del nord-oest de França (concretament de Calais, un lloc, a la vegada, molt lligat al transit de migrants maltractats en aquesta Europa on habitem) que, evidentment, supura una certa putrefacció. El seu patriarca (que, encarnat per Jean-Louis Trintignant, diu haver ofegat la seva esposa, tal com ho fa el personatge que interpreta el mateix l’actor a Amor, el film anterior del director) vol morir, però el manté viu la mala llet que escup. La seva filla dominant (Isabelle Huppert) s’enfronta a una crisi d’empresa i el seu fill (Mathieu Kassovitz) recupera una filla abandonada mentre envia missatges eròtics d’una gran vulgaritat: és la forma grollera amb què Haneke, que fa un refregit dels seus temes fins convidar a veure aquest film com una autoparòdia, insisteix que les noves tecnologies contribueixen a la perversió de les relacions humanes. Aquesta filla abandonada, de què la mare acaba de suïcidar-se, té una mirada perversa i sempre fa pensar que en farà alguna. Huppert, a la vegada, té un fill que du una mala vida i no vol saber res del negoci familiar. A través d’aquests personatges, Haneke torna a demostrar que creu que la humanitat és miserable i, per tant, menyspreable. Si amb Amor va esbossar a contracor un cert humanisme, amb Happy End recupera aquella posició arrogant des de què, més enllà de la burgesia, mira per sobre els humans representats amb els seus personatges. I ho fa perdent tensió dramàtica i rigor formal.

Happy End
Director: Michael Haneke
Alemanya, 2017


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic