Cultura

L’eina per entendre i explicar el món

Quim Torra va inaugurar ahir una exposició sobre Pompeu Fabra amb documents de l’arxiu de l’IEC que es pot visitar a la seva seu

“Potser és la personalitat més important del país”, va afirmar Quim Torra en la inauguració

“Jo tenia una mica de terror supersticiós als gramàtics i filòlegs. Abans de conèixer Pompeu Fabra, per res del món m’hi hauria atansat, sobretot en dimarts o en divendres.” Prudenci Bertrana, que dona nom als Premis Literaris de Girona que justament es van presentar ahir, va escriure aquestes paraules dedicades al lingüista i gramàtic català més il·lustre, en un homenatge que li van fer el 1928. El títol del discurs ja deixava clar que, més que ironia, Fabra li despertava devoció: “Comprendre’l és admirar-lo, tractar-lo és estimar-lo.”

L’esborrany, escrit a mà per Prudenci Bertrana, forma part de l’exposició Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans, una mostra de materials i documents de l’arxiu de l’IEC que es pot veure a la seva seu, a la Casa de la Convalescència de Barcelona. És un dels actes de l’Any Fabra, que celebra el 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana. El president de la Generalitat, Quim Torra, va inaugurar ahir aquesta petita mostra i va dedicar elogis a Pompeu Fabra (1868-1948), a qui considera “una de les personalitats més importants del país, potser la més important”.

“És el filòleg per excel·lència, el que va treure la llengua del provincianisme i la va convertir en una eina per entendre el món, perquè el món sencer sigui nostre i el puguem explicar”, va comentar Quim Torra. I hi va afegir: “Pompeu Fabra, com els escriptors, els escultors, els músics, els científics..., van construir la bastida del nou país republicà sota els conceptes de llibertat, cultura i talent, tres paraules que no em canso de repetir aquests dies perquè reflecteixen molt bé el que pretenem fer.”

Quim Torra va recordar també que Fabra va ser empresonat pels fets d’octubre del 1934 i el 1939 va marxar cap a l’exili. “Vaig a morir a França”, va dir el lingüista. I així va ser: deu anys després, el 1948, va morir a Prada de Conflent. “Pompeu Fabra, Pau Casals i el doctor Trueta són els tres símbols de l’exili, van representar l’esperit de ciutadania que va tenir aquesta generació”, va dir també Quim Torra.

El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va explicar que amb aquesta exposició han volgut “donar veu a Pompeu Fabra i donar a conèixer la seva tasca”, que va dur a terme sota el lema “una llengua per a tot i per a tothom”. Ros, va destacar que la de Fabra va ser “una obra immensa per posar el català a l’altura de les grans llengües del món”. A l’acte també hi van assistir la consellera de Cultura, Laura Borràs, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.

Alfabet, català, ciència, llegir, nus, democràcia

Cartes, esborranys, un dibuix d’Antoni Bescós i una selecció de fitxes escrites a mà per Pompeu Fabra són alguns dels materials que es poden veure a la mostra Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans. “És una tria del que l’IEC té al seu arxiu i mostra l’estreta relació que va mantenir Pompeu Fabra amb l’entitat –va explicar a El Punt Avui Mariàngela Vilallonga, vicepresidenta de l’IEC–. És un material que normalment només veuen els estudiosos.” Entre els documents exposats, destaquen una petita selecció de 14.751 fitxes redactades a mà per Pompeu Fabra, destinades a l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana, que es va publicar el 1932. Les fitxes han estat triades amb intenció: corresponen als mots alfabet, biblioteca, català, ciència, democràcia, entendre, estudi, institut, investigar, llegir, nus, xenòfob... La mostra inclou també l’esborrany de Prudenci Bertrana esmentat a l’inici a dalt, la carta agraïment de Pompeu Fabra quan l’IEC el va contractar (el 1911) i el dibuix d’Antoni Bescós de l’antiga seu de l’institut, a l’actual Palau de la Generalitat, en què es pot veure Fabra a la seva taula.

La mostra es pot visitar gratuïtament al primer pis del claustre la Casa de la Convalescència fins al 27 de juliol i del 20 al 31 d’agost (de 10 a 14 h), i des del 3 de setembre, de 10 a 19 h. A la planta baixa del claustre hi ha una altra exposició sobre Fabra, organitzada per la direcció general de Política Lingüística.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Sala Muntaner de Barcelona tanca portes després de 22 anys

Barcelona
Festival de Sant Sebastià

Robar i robar

sant Sebastià

La Porta de l’Infern, oberta de nou

Joan Miquel Oliver
Músic

“Tinc la sensació de ser un nen i estar descobrint el món”

BARCELONA

Contra l’abús de poder

bARCELONA

Damià Escuder, l’utòpic

Girona

Un país de llegendes

girona
Pròxim capítol:80. La verge segrestada (Santuari de Núria, Queralbs)

La vila saquejada

PALAFRUGELL
Crítica
teatre

De línia clara