Cultura

Dins i fora de la barra

Àngel Juez presenta ‘Històries de bàrbars’, un recull d’articles que inclou el format de dietari, memòries, guia de bars, consells per a empresaris novells...

“Vaig decidir encaminar les cròniques cap a llibres tècnics, històrics i anecdòtics”

Neruda va titular les seves memòries Confieso que he vivido. Se’l podria fer seu Àngel Juez. Aquesta és la sensació que transmet quan l’escoltem –és fàcil, només cal anar a L’Ascensor, el local que regenta fa 41 anys: “En les pitjors circumstàncies, el millor bar d’Europa”– i quan es llegeix el seu últim llibre, Històries de bàrbars, publicat per Comanegra.

“La idea és fer una obra de la història de l’hostaleria, molt generalitzada, dels bars d’esmorzar als de drogues, els de putes, les discoteques, els de copes normals... La nit és del que més en sé, però de restaurants, també. Emmarcat a Barcelona, tot i que és molt universal perquè l’hostaleria és molt similar a tot arreu. Entre el 1960 i el 2025, si no m’he mort abans”, detalla Juez.

D’aquest projecte en va publicar el 2011 Barbaritats: històries de bars i ara arriba aquest segon lliurament, Històries de bàrbars –il·lustrat per Ramon Moscardó–, on recull en una quarantena d’articles la seva experimentada visió del món dels bars: “Jo sempre estic en el ajo, o no podria parlar de tothom.”

“L’Oriol Castanys un cop em va dir que no publicava llibres sobre bars perquè tothom parla des d’una banda de la barra, però que jo tenia una visió des de totes dues bandes, i que això em feia únic.”

Tenir tant de material vivencial, reflexiu i de coneixements li suposa un problema: “Cada vegada que escric un llibre me’n surt un altre, perquè em comencen a sortir idees que ja no m’hi caben.”

“De mica en mica vaig decidir encaminar la meva vocació de cronista cap a llibres tècnics, històrics i anecdòtics.” Així, podem llegir capítols relacionats amb llicències i permisos, horaris i gestió; d’altres sobre coctelers, els bars de Cadaqués i el cas de Ramon Cabau, “un gran senyor de Barcelona, un mestre”, i, finalment, anècdotes seleccionades: “N’hi ha tantes que no acabaria, per això trio les més curioses, com una senyora que va dir: «Escolti, aquesta carn està molt poc feta», i el cambrer li va respondre: «Senyora, ha demanat un steak tartar.»”

Escriu en format article perquè va per feina: “Explico el que crec que cal, sense retòrica.” Però sí que mostra interès per oferir tot l’argot –ell en diu bargot– que acompanya els bars de nit. “Tinc recollides més de cinquanta maneres de dir anar borratxo, des del segle XIX.” I el mateix per a termes com ara diners, copa, anar-se’n, cocaïna, amics...

Parlant d’amics, Juez n’esmenta un cada dues frases, sovint ja morts i, entre línies, encara treuen el nas més coneguts. Segurament és un home sensible, perquè va quedar bloquejat més d’un any per un procés de dol. “Aquest llibre hauria d’haver sortit fa un any i mig, però després de la mort del meu germà vaig estar un any sense poder llegir ni escriure una sola línia.”

A més d’haver gestionat bars tota la vida –la llista és llarga–, a partir del 1976 també va ser promotor musical (Sisa, Serrat, Gato Pérez, Oriol Tramvia, La Plateria...) i, posteriorment, va dur grans figures del jazz internacional al Zeleste, l’actual Razzmatazz. També de clàssica a festivals gironins, i va ser programador de concerts a la Sala Platea de Girona, “el bar més maco d’Espanya”.

Històries de bàrbars té 128 pàgines, és lleuger, ideal per dur a la butxaca i llegir-lo a glops, recolzats a la barra de qualsevol bar tot prenent una copa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.