Música

Els 25 anys de Bros a Peralada

El tenor Josep Bros (Barcelona, 1965) ha mantingut una llarga i fructífera relació amb el Festival Castell de Peralada , on ara fa 25 anys, el 7 d’agost del 1993, va interpretar la seva primera òpera (L’elisir d’amore, de Donizetti) en el festival empordanès, on havia debutat un any abans en un recital d’homenatge a Rossini, per commemorar el 200è aniversari del seu naixement. Per celebrar aquest 25è aniversari –com ja va fer-ho la tardor passada al Liceu, on el seu primer paper protagonista va ser a Anna Bolena, de Donizetti, també el 1992–, Josep Bros oferirà aquest vespre un recital molt especial a l’església del Carme, l’escenari més íntim del Festival Castell de Peralada (20 h, 65 i 80 euros), acompanyat pel pianista Marco Evangelisti, fidel col·laborador seu des de fa també un quart de segle. “Amb ell he preparat moltes obres de tot tipus i tenim una gran compenetració: ell em sent respirar i ja sap per on vaig”, afirma Bros, que, parlant sobre aquesta successió d’aniversaris –que continuarà en altres teatres i auditoris–, es declara un ferm defensor de les celebracions: “S’han de celebrar les coses. M’agrada molt fer anys i festejar-ho”, diu aquest cantant que continua aprenent i ampliant el seu repertori, que ja inclou unes 65 obres –“sense cap intenció d’entrar en el Llibre Guinness dels Rècords”, puntualitza amb humor–, perquè manté intacta la passió per l’ofici.

Per al recital d’avui a Peralada ha preparat un programa en què “totes les obres seleccionades tenen un perquè”. Són composicions d’autors majoritàriament operístics com ara Donizetti, Bellini, Verdi, Bizet, Massenet, Cilea, Leoncavallo, Mercadante i Ponchielli, dels quals Bros ha seleccionat generalment una ària d’una òpera i una cançó. “L’excepció és Tosti, un compositor que m’ha acompanyat sempre al llarg de la meva carrera.” Bros cantarà aquesta nit per primera vegada una ària de Carmen, de Bizet i una altra de La Gioconda, de Ponchielli.

L’òpera ha estat una prioritat per a Bros, però també ha fet incursions en la sarsuela i altres àmbits interpretatius: “Sempre he pensat que el tenor líric ho és per a tot. La versatilitat i la puresa tècnica de cada cantant fa que es pugui endinsar en els diferents estils”, diu aquest cantant amb bona memòria per a les dates i per a les obres que va acumulant en el seu repertori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.