Invencibles

La pluja no va vèncer dijous a la nit a Cap Roig els Catarres, que amb les entrades exhaurides des de fa setmanes van donar-ho tot davant un públic motivat i amb moltes ganes de festa que va agrair la treva meteorològica i el descens de la temperatura. Amb la primera cançó, Martina, els tres amics que formen el grup –Èric Vergés, Joan Riera i Roser Cruells– ja van mostrar que volien cremar la nit. Durant dues hores van repassar una vintena de cançons dels quatre discos que han publicat des que el 2011 la seva Jenifer –la xoni més famosa de Catalunya– els va catapultar a la fama. Temes que s’han convertit en himnes, com En peu de guerra i Tokyo van fer posar tothom dret, incloses moltes famílies amb nens petits. Precisament a la mainada i als que ja no ho són tant, els Catarres van dedicar 1983 una de les cançons del seu darrer disc, Tot els meus principis. Abans, però, havien fet la dedicatòria més especial, la d’El Setge, “a les persones que en aquests moments estan empresonades injustament”. La resposta del públic va ser immediata, amb insistents crits de “llibertat” i mostrant una complicitat total. En un to bromista que van mantenir tota la vetllada i mostrant el seu caràcter desacomplexat, el grup va recordar que al festival –coorganitzat per la Fundació Bancària La Caixa– “hi actuen artistes internacionals... i els Catarres”. Amb cançons com Invencibles, Perfectes, i Vull estar amb tu van escalfar l’ambient fins a arribar a la renovada Jenifer, que Joan Riera va dedicar als seus avis. Els agraïments van continuar fins als bisos, amb la complicitat total del públic, que no va deixar de corejar Fins que arribi l’alba, Estels al vent, i Rock’n’Roll, per acabar, ja del tot, amb l’emotiva La porta del cel.