Cultura

Pròxim capítol: 74. El vaixell oblidat (Roses, Alt Empordà)

Girona va veure la llum

Després d’algunes proves, el 24 de juliol de 1886 la ciutat de Girona es va convertir en una de les primeres a instal·lar l’enllumenat elèctric als seus carrers i places

Els actes de celebració es van perllongar durant tres dies i van incloure des de cercaviles al·legòriques fins a concerts i focs d’artifici

L’enllumenat públic s’ha convertit en un element tan habitual que resulta complicat imaginar-se transitar pels carrers i places de les nostres viles i ciutats sense la seva presència. Però alguns anys enrere, la immensa majoria dels espais urbans tenien una il·luminació ben precària i la norma eren els carrers a les fosques, amb els serenos que encenien els pocs fanals i es convertien en una veu que sorgia tímidament en la foscor. Durant molts anys, l’enllumenat era per oli; però, a partir del segle XIX, es va imposar el sistema de gas, si bé es tractava d’un mètodes car i deficient.

A partir del 1883, però, i a remolc de la instal·lació d’una petita central elèctrica per part de l’enginyer Narcís Xifra, es va plantejar la possibilitat d’implementar la il·luminació amb aquest sistema. Els avantatges, tal com va explicar el regidor Modest Furest al ple de l’Ajuntament, eren notables (tant per la qualitat de la llum com per l’estalvi econòmic); però hom també remarcava “los resultados poco satisfactorios que ofrece la luz eléctrica, sobre la cual hay todavía mucho que estudiar antes de hacerla aplicable al alumbrado general de las poblaciones, como lo demuestra que ninguna capital de Europa lo tiene establecido”. Altrament, els problemes amb l’empresa concessionària del gas eren constants i, malgrat les reticències, a finals del 1884 l’Ajuntament va aprovar el plec de condicions per establir l’enllumenat elèctric. Després d’un primer assaig consistent en la instal·lació de cinc llums d’arc voltaic, a mitjans del 1886 es va decidir avançar decididament cap a l’electrificació total. El 20 de juliol es va fer l’assaig general i la major part dels mitjans es van fer ressò que “no pudo tener un éxito más satisfactorio, pues todos los aparatos funcionaron con una regularidad inmejorable”. La instal·lació consistia en “nou grans focus d’arc voltaic, col·locats a les Rambles, plaça de la Constitució (l’actual del Vi), de l’Oli i la Catedral, carrer del Progrés i extramurs de la Porta d’Àlvarez, a la bifurcació de les carreteres de Barcelona i Santa Eugènia (...) La part principal de la innovació, la veritablement pràctica, és l’enllumenat a través de làmpades d’incandescència, que en número de cent noranta, estan distribuïdes a la major part dels carrers de la població i amb força semblant a la dels antics becs de gas”.

La inauguració es va dur a terme, amb tota solemnitat, el 24 de juliol; però els actes es van perllongar durant tres dies. L’Ajuntament d’aleshores, conscient de la transcendència del moment, va convidar un munt d’autoritats, des de diputats i senadors fins a la mateixa reina, que, com ens podem imaginar, no va assistir -hi. També es van adreçar invitacions a periodistes de Barcelona, Tarragona, Lleida i fins i tot de Madrid. Els actes van consistir en una benedicció de les oficines de l’enllumenat per part del bisbe de Girona, el tradicional lunch i, en contrast amb això, bons als pobres distribuïts des de les tres parròquies; enlairament de globus aerostàtics; una cavalcada al·legòrica “amb els gegants disfressats de serenos i portant un xuixo en una mà i un fanal il·luminat per l’electricitat en l’altra”; sardanes; cercaviles de gegants i capgrossos; concerts de música a la Rambla i balls en algunes societats; i focs artificials a la Devesa. L’alcalde va pronunciar un discurs farcit de símils entre el nou avenç tecnològic i els sentiments de la gent. Francesc de P. Massa es va confessar “enlluernat (...) per aquests focus elèctrics que com astres despenjats del firmament inunden de llum els carrers i places d’aquesta població, i emocionat per l’explosió de l’entusiasme indescriptible dels habitants, els pits dels quals es troben electrificats per un mateix corrent de sentiments”.

No tothom va participar de la felicitat d’aquell moment. L’endemà de l’estrena, algunes publicacions es feien ressò d’una comunicació de l’empresa Barrau, concessionària de l’enllumenat de gas, a través de la qual denunciava que l’enllumenat elèctric s’havia instal·lat per acontentar uns quants i vaticinava que “las demás naciones, más ricas y adelantadas que nosotros, solo emplean esta clase de alumbrado como objeto de lujo, sabiendo que resulta muy caro; porque si así no fuera y resultase útil y económico, no sería Gerona la primera en alumbrar sus calles con la electricidad”. Malgrat els intents de posar aigua al vi, la immensa majoria de les publicacions es van mostrar fascinades per la millora i van destacar “l’orgull de ser una de les primeres ciutats i potser la primera que instal·la totalment aquesta nova ornamentació i millora”.

Com s’hi arriba
La instal·lació de l’enllumenat elèctric a Girona va tenir diversos escenaris, però hem escollit la plaça del Vi, just al centre del Barri Vell. Per arribar-hi, hem de fer-ho a peu (només hi tenen accés els vehicles autoritzats), si bé es pot deixar el vehicle en qualsevol aparcament proper, com ara el de Santa Caterina. Des d’aquí, enfilem cap a la plaça Catalunya i, just quan arribem a l’altura del pont de Pedra, baixem per la pujada d’aquest fins arribar fins a la plaça del Vi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.