Cultura

Cultura

Els 80 d’una biblioteca

La biblioteca de Palafrugell compleix vuit dècades de la seva inauguració, quan la lectura pública per dotar de llibres les classes més populars va arribar finalment al municipi

La biblioteca neix en el marc dels ideals que va voler impulsar la Segona República

La biblioteca de Palafrugell compleix 80 anys. Des del 1938 fins avui han passat moltes coses, és veritat, però la seva pervivència, la tenacitat amb la qual es va aconseguir i, també, com es va mantenir durant el franquisme i recuperar amb la restaurada Generalitat demostren l’esperit cultural de tot un poble. El 25 de juliol, per ser precisos, va fer 80 anys. És una data que sense arribar al centenari ens permet de recórrer un camí, des d’abans de la primera pedra fins avui. La biblioteca, al carrer Tarongeta a la cantonada amb el carrer Garriga, va ser inaugurada oficialment un dia abans, en diumenge, pel  president de la Generalitat, Lluís Companys, i el conseller de Cultura. Amb aquest nou equipament, la lectura pública arribava a Palafrugell per proveir de llibres, lectura i progrés les classes més populars de Palafrugell.

Aquest nou equipament cultural no va ser, però, flor d’un dia. El 1872, tal com consta en el llibre de sessions de l’Ajuntament de Palafrugell, ja és va registrar la primera moció de demanda d’una biblioteca popular a la vila. No obstant això, no va ser fins al desembre del 1930 quan  l’alcalde i industrial, Joan Miquel i Avellí, va comprar una finca per construir-hi, en un futur pròxim, l’Escola d’Arts i Oficis i la biblioteca popular. Ajudaren al fet la pressió popular i la reivindicació d’escriptors i periodistes de Palafrugell com Josep Pla i Josep Martí Clarà, Bepes. Dos anys més tard, el 1933, en plena Segona República, és va col·locar la primera pedra del nou edifici cultural sota les directrius de l’arquitecte Emili Blanch.

La biblioteca popular, sota la batuta de les idees i els ideals republicans de democràcia i fraternitat, va durar ben poc. Amb el franquisme (1939-1975) va arribar la censura selectiva i  lectora. No va ser fins 40 anys més tard, amb la primera llei de biblioteques (1981), que es va tornar a recuperar el vell projecte de la xarxa de biblioteques públiques a Catalunya. Un projecte, el de les biblioteques catalanes, clarament inspirat en les biblioteques anglosaxones. Aquesta iniciativa va ser liderada, a principis del segle XX, per Jordi Rubió i Eugeni D’Ors dins la Mancomunitat de Catalunya (1915).

Els temps han canviat molt des d’aquell 25 de juliol de 1938. Ara, abocats a conceptes vinculats com mai a la tecnologia, a la digitalització constant i  a les piulades a les xarxes socials, es conviu amb una societat global, i les tauletes, els portàtils i els telèfons intel·ligents són eines diàries de joves i adults. No obstant això, tots i els canvis, l’objectiu de la biblioteca pública és acostar l’hàbit lector i cultural a tots els ciutadans, fer un accés més fàcil al coneixement a totes les persones i grups d’edat. Els llibres aporten molts elements de reflexió i els valors i pensaments que s’adquireixen  per mitjà de la lectura són encara grans assignatures pendents al segle XXI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dos membres de La Fura dels Baus saluden amb llaços grocs a Madrid enmig de crits i xiulets

Una Mercè en femení

BARCELONA
Antonella Lattanzi
Novel·lista italiana

“La foscor revela el sentit més profund”

barcelona

L’univers Adrià Puntí

Salt

Ramon Pichot, l’ubic

Girona

El Bòlit repensa el seu futur pels deu anys

Girona

El folklore, a Figueres

Figueres

Borràs celebra que el govern d’Aragó s’hagi retirat de la causa penal contra Vila i Puig per les obres de Sixena

Barcelona

La pista, per als d’EGB

Girona