Cultura

Crònica

Supertramp pur

Fidel a l’essència musical que els anys setanta i vuitanta va caracteritzar Supertramp, el que en va ser cofundador i cantant, Roger Hodgson (Portsmouth, 1950), reivindica aquest patrimoni amb concerts, com el de dissabte al festival de Cap Roig ; un festí antològic per als que van créixer amb The logical song , Breakfast in America o Dreamer; cançons que parlen de somnis juvenils i de ganes de canviar el món. Idealisme naïf amb un fort pes emocional; el de la memòria. Si bé la marca Supertramp està registrada per Rick Davies, l’altra ànima de la banda, Roger Hodgson en va ser el principal lletrista. Grup iniciàtic, el so Supertramp és també generacional; a les grades molts pares acompanyats ara dels seus fills adolescents que se sabien de memòria Sister Moonshine. Les palmeres a l’escenari contribuïen a recordar aquesta estètica de nit dels vuitanta. Roger Hodgson, que conserva aquella bonhomia hippy, vestit de blanc, amb l’afabilitat en la mirada i en l’actitud amb el públic, va exhibir, als seus 68 anys, la seva característica veu aguda. Les cançons van sonar impol·lutes, amb exemples de virtuosisme instrumental com a Child of vision, i entusiasmant encara més un públic fan des del minut 1, quan va començar amb Take the long way home. Molt proper, va recordar altres visites a Cap Roig, destacant-ne les excel·lències i remarcant el fet català diversos cops. “Esteu vivint moments difícils; els catalans sou passió, cor i lluita; continueu així”, va animar. Pel que fa al concert, va recomanar oblidar-se dels problemes durant dues hores tot posant èmfasi en el fet que la música és la millor medicina.

El revival va tenir moments àlgids, començant pel clàssic Breakfast in America, la força de Had a dream, l’emotiva Hide in your shell i l’himne Fool’s overture, que tancava oficialment el repertori. La festa dels bisos va continuar amb Give a little bit i sobretot It’s raining again ; la festiva cançó de la pluja que parla de ruptures però que fa sortir el sol. Animada per Roger Hodgson, una noia del públic va ballar-la com si s’acabés el món; el seu gaudi exemplificava el de les grades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.