Cultura

Art ‘hacker’ del poder

L’artista i activista Daniel G. Andújar porta a la Fundació Suñol el projecte que va presentar a la Documenta, una actualització d’‘Els desastres de la guerra’ de Goya

La filòsofa Hannah Arendt deia que l’essència dels règims autoritaris és convertir la mentida en veritat. El treball de l’activista i artista Daniel G. Andújar (Almoradí, 1966) per a la darrera Documenta, que es va dur a terme l’any passat, trepitja aquest terreny minat de ficcions que construeix el poder absolut per tenir el control de la societat. Andújar es va presentar en aquest prestigiós esdeveniment artístic, que es convoca cada cinc anys, amb l’ànima d’un “hackejador del sistema”. Per poder desemmascarar les seves invencions perverses, pirateja les seves estratègies tramposes.

La Documenta del 2017 no va ser una edició com les tretze anteriors, perquè per primera vegada va tenir dues seus: Kassel, la ciutat on va néixer el 1955 per exorcitzar els fantasmes del nazisme, i Atenes, que es va incorporar per assistir els mals del nostre temps: la deriva econòmica amb els seus rescats enverinats, la crisi dels refugiats i, com a conclusió a tot plegat, el trauma de les dues Europa.

Andújar exhibeix ara la doble proposta en un únic espai, la Fundació Suñol de Barcelona. A Els desastres de la guerra (fins al 15 de setembre), actualitza la mítica sèrie de gravats que Goya va gestar sota el tràgic influx de la Guerra de la Independència espanyola (1808-1814), amb moltíssima humilitat. “Després de Goya ja no caldria crear cap més imatge sobre la guerra. La mirada del vençut sempre és igual”, exclama.

De fet, aquest artista no ha tingut mai cap interès a concebre imatges “originals”. En captura de procedències diverses per generar relats ocults, “els que mai surten en els llibres de capçalera”. Per a la Documenta es va centrar en el significat de les imatges canòniques.

El 23 de juny va muntar una gran foguera a Kassel amb rèpliques d’escultures clàssiques construïdes amb la tècnica de les falles valencianes. “La nit de Sant Joan és una tradició a tot Europa, però a Alemanya el foc els remet a la seva història més fosca. Els totalitarismes s’apropien sempre de la cultura popular”, explica Andújar, que va haver de negociar els detalls de la performance amb l’organització per la incomoditat que els comportava d’entrada.

Les peces van desfilar pels carrers dins unes gàbies calcades a les que van fer servir els museus ocupats durant la Segona Guerra Mundial per traslladar els seus fons lluny de la barbàrie, tal com ja havia fet el Prado el 1936. “La Guerra Civil espanyola va ser el laboratori de les evacuacions massives d’obres”, diu. La missió era clara: salvar el cànon. Però Andújar el va cremar, a la Documenta, i sense deixar de mirar de reüll Hitler, que tenia una obsessió malaltissa per l’antiga Grècia i, de retruc, un odi visceral a la cultura d’avantguarda. El mateix que sentia pels jueus. Tot, persones i objectes, es regia per una mateixa lògica: la del cànon.

La política de l’engany triomfant va portar sis milions de persones als forns crematoris dels camps d’extermini. I, en paral·lel, a la purga i a la destrucció de milers d’obres d’art. La mentida feta veritat es tradueix en això: “tot el que surt del cànon és degenerat”. Una de les instal·lacions més lúcides del hacker Andújar és un exèrcit de famoses estàtues del món clàssic, impreses en 3D en miniatura, distorsionades, ja sigui amb colors estridents que defugen el marbre blanc “eurocèntric” o amb posats sexuals que esmicolen els estils de vida “normatius”.

En una altra paret on cal aturar-se hi exhibeix un catàleg de tortures comunes en sistemes repressors d’èpoques i llocs molt distants entre si. Andújar, que sempre es resisteix a realitzar imatges manualment, va manar fer els dibuixos de les escenes dels martiris a un robot programat per ordinador. Només va haver d’introduir-li els testimonis orals dels arxius d’Amnistia Internacional per brodar aquest cànon dels horrors.

Vigents. Com tants altres capítols d’aquesta història sense fi. L’artista valencià denuncia les corrents subterrànies que connecten els estudis genètics que es van promoure en l’Alemanya prenazi per propagar la superioritat de la raça ària amb un dels obsequis nadalencs actualment de moda als Estats Units: els tests d’ADN per conèixer els teus orígens: “Per setanta i pocs euros te’l fan. Són un fenomen”, rebla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.