Cultura

Acústica espectacular

El festival figuerenc creix un 8% i arriba als 108.000 assistents

Riuades de persones, una autèntica rebel·lió de les masses, dissabte a la nit en la penúltima jornada del 17è festival Acústica de Figueres, que va acabar ahir al vespre després de les actuacions de Macedònia i l’Orquestra Di-versiones a la Rambla. El festival dirigit per Xavi Pascual s’havia proposat com a fita aquest any superar els 100.000 espectadors, i al final s’han superat els 108.000, és a dir amb un creixement del 8%.

Per comprovar-ho només calia transitar –o, com a mínim, intentar fer-ho entre tanta humanitat– dissabte a la nit per la plaça de Catalunya, on Animal i Doctor Prats van protagonitzar els concerts més festius i multitudinaris de la jornada, mentre Love of Lesbian tampoc no quedava curt en una Rambla atapeïda, on va celebrar el seu 20è aniversari amb un concert en què va repassar la seva trajectòria amb un bon grapat de cançons memorables. Casualitat o no, Love of Lesbian i més tard Albert Pla van invocar en el mateix escenari la dolça Jeanette, els primers amb el seu Por qué te vas, sumat com és habitual al 1999 de Balmes i companyia, i Pla amb l’ambigua innocència de Soy rebelde. El sabadellenc indomable es va autodeclarar rebel perquè el món l’ha fet així després de cantar la seva explosiva Carta al rey Melchor. “De pas aprofito per cagar-me en la puta que va parir el rei d’Espanya”, va dir per introduir-la, i bona part del públic ho va celebrar sorollosament. Pla va tancar ja de matinada els concerts de dissabte a la Rambla –que havien obert encara de dia Reggae per Xics, amb el seu trepidant viatge a l’espai d’aromes jamaicanes– i va començar la seva actuació tot sol, per celebrar que es va follar Antònia Font durant un viatge en avió a Mallorca i dedicar als presos (“Als polítics no, als comuns”) el Pepe Botika (¿Dónde están mis amigos?) d’Extremoduro. A continuació van pujar a l’escenari el bateria Tino di Geraldo i el guitarrista Diego Cortés, dos grans músics que enriqueixen les cançons de Pla amb ritmes de rumba i altres meravelles bastardes.

Parlant de rebels, el barceloní Pol Fuentes, exmilitant de Rosa-Luxemburg, va oferir un potent concert amb el seu grup des de la balconada del teatre El Jardí, un marc únic que va saber aprofitar argumentalment, per presentar-se com un dictador burlesc en La llei de la plaga, en què la plaga som tots. Aquest escenari i el de la plaça de la Palmera van ser el marc d’algunes de les propostes més interessants de dissabte, sobretot excel·lents veus femenines. Pel primer van passar la manlleuenca Paula Valls (19 anys) i les seves elegants negrituds en format de trio i, tot seguit, Teresa Gutiérrez, la cantant i teclista del trio madrileny Ganges, transmetent tota sola la seva delicada i onírica proposta de pop electrònic. A la plaça de la Palmera, la cantant i guitarrista vigatana Núria Graham va oferir una enèrgica actuació. Els seus 22 anys només es dedueixen per una certa timidesa escènica. Aquesta fase, ja l’ha superat per edat i experiència Judit Neddermann, que va confirmar al mateix escenari que aquest és el seu gran any. Acompanyada de grans músics, com és ara el guitarrista Pau Figueres, Judit va tornar a demostrar que la seva veu és una arma de seducció massiva en cançons com ara No volem més cops.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.