Cultura

Una visió emotiva de l’experiència de l’exili

L’artista Carles Vergés i el poeta Víctor Sunyol inauguren avui al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (Mume) una exposició temporal que s’acosta a l’experiència del desterrament des d’una doble mirada que va de les fonts històriques i testimonials a la plasmació emotiva, quasi lírica. Les pintures de Vergés i els textos breus de Sunyol es complementen, doncs, per fer evident una de les grans dificultats de l’èxode de 1939: com donar veu i visibilitat a una experiència tràgica que s’ha transmès de generació en generació i que, a més, perviu en altres contextos i sota altres formes. A Exilis, fronteres, desarrelaments, que estarà oberta fins al 25 de novembre, Carles Vergés transita des dels dibuixos figuratius i narratius fins a uns quadres més abstractes i simbòlics, en què el llençol, com el primer i últim embolcall de la persona; la línia, com a imatge de límit i partició, o les arrels i l’ull, esdevenen motius recurrents d’una suite profundament poètica tot i fonamentar-se en un rigorós treball documental a partir de fotografies, dibuixos, pel·lícules i relats orals. Sunyol, per la seva banda, pren com a base l’obra de Vergés i la documentació per a una escriptura a base d’impressions i fulgors. El treball ha quedat recollit en una petita publicació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona

Mireia Vilalta obre Mmm’agrada Girona

girona