Cultura

El llibre i la llibertat, units

La 36a Setmana del Llibre en Català s’inaugura amb 204 expositors, el doble que fa cinc anys. Entre els actes, un manifest per la llibertat d’expressió

“La Setmana del Llibre és el gran dinamitzador de vendes del tercer quadrimestre de l’any”
“L’edició en català suposa un 48% de les vendes a Catalunya, i va en augment”
“L’esdeveniment ofereix, en un sol espai, en 1.750 metres quadrats i durant 10 dies, una gran oferta”

Abans de començar a parlar de la inauguració de la 36a Setmana del Llibre en Català, Montse Ayats, una de les responsables, em passa per sota mà unes xifres del Conca i del Gremi d’Editors de Catalunya sobre el consum dels principals sectors culturals. M’obre els ulls. Mentre que el sector del llibre té unes vendes a Catalunya de 472 milions d’euros, el segon, el del cinema i el món audiovisual, cau fins als 121. El tercer és el relacionat amb les arts escèniques, que arriba als 55. La música, els concerts i el sector discogràfic sumen 12 milions. Aquestes dades demostren el grau d’obscurantisme del país davant una indústria en què Barcelona és una gran capital internacional.

Entusiastes i amb presses perquè havien d’acabar d’enllestir els estands de les seves editorials, Joan Sala i Montse Ayats ens van fer cinc cèntims de La Setmana del Llibre, que té un pressupost estimat de 490.000 euros.

Els dos editors van compartir més dades valuoses sobre el discriminat món del llibre i la seva realitat en la societat catalana. Destacaven la força que té la nova generació d’autors en la tradició, però també les dificultats per afrontar el futur immediat, com ara el bloqueig que manté Hisenda amb el retorn de l’IVA des del 2016, que esperen que el nou executiu solucioni. Sala va ser taxatiu afirmant que “la importància que té La Setmana del Llibre va més enllà de la setmana en què se celebra. És el gran dinamitzador de vendes del tercer quadrimestre de l’any i un veritable pont entre Sant Jordi i Nadal”.

Joan Sala i Montse Ayats ens van filtrar el document L’edició en català, dades per a l’optimisme, en què revelen la vitalitat del sector: “L’estudi sobre el comerç interior del llibre a Espanya, que s’elabora anualment a partir de les dades que faciliten les empreses editorials associades i agremiades, permet conèixer les principals dades del sector i, sobretot, veure’n l’evolució. Segons aquest estudi, la facturació per vendes de llibres a Catalunya l’any 2017, en qualsevol de les llengües, ha estat de 484 milions d’euros. I 235 d’aquests milions corresponen a la venda de llibres en català. Així doncs, l’edició en català suposa un 48% de les vendes a Catalunya. Sense el llibre de text (109 milions), que té unes dinàmiques pròpies (prescripció, canvis en el currículum, etc.), les vendes en català representen un 26% del mercat, un percentatge que coincideix amb el de lectors de 14 anys o més que llegeixen en català habitualment (26,4%).”

Aquest estudi demostra que la literatura factura 50 milions d’euros, en increment constant els últims anys, mentre que el llibre de text ha caigut una mica a causa que l’any passat va augmentar notòriament pel canvi curricular, que va implicar llibres nous. Per matèries, cal destacar l’augment d’un 1,80% de les vendes de literatura infantil i juvenil i d’un 2,20% en literatura (novel·la, poesia, teatre...) per a adults. També és destacable que el 2017 s’han editat 11.487 títols nous, una quantitat molt semblant a la dels dos darrers anys. Com a conclusió, Ayats destaca que aquestes xifres, sumades al bon moment creatiu dels autors que escriuen en català, a la qualitat de les traduccions, a la tenacitat de les empreses editorials, a unes biblioteques públiques que renoven i amplien els fons, a l’esforç d’internacionalització i al compromís del govern per complir els objectius del pla 2020, els fan mirar amb optimisme el futur de l’edició en català.

Per la seva banda, Sala va fer un resum de continguts de La Setmana del Llibre en Català, amb la passió que el caracteritza: “Ja consolidada com un dels esdeveniments culturals més importants del país, La Setmana del Llibre vol continuar sent un estímul i afavorir la promoció de la lectura de llibres en català per tal de contribuir al creixement del nombre de lectors en la nostra llengua i col·laborar en la construcció d’un país molt més culte, més lliure. La cita ofereix, en un sol espai, en 1.750 metres quadrats i durant 10 dies, l’oferta de llibres i de publicacions en català més gran a l’abast de tothom. La Setmana del Llibre és el gran aparador de la indústria editorial en català. És passió per la lectura i per la cultura en català. Com a president de La Setmana del Llibre, vull manifestar la més gran satisfacció perquè, una vegada més, hem superat totes les expectatives: enguany serem més de 200 expositors (concretament, 204); això significa que en 5 anys hem doblat el nombre d’expositors. Per tant, podem tornar a dir que aquesta serà La Setmana més gran de tota la història!”

En l’apartat de dades de l’any anterior, el balanç global de la 35a edició mostra unes xifres molt positives. Es van facturar un total de 402.000 euros, dada que va significar un 13,56% d’increment en relació amb l’edició del 2016. Cal no oblidar que en les edicions del 2015 i el 2016 ja es van aconseguir xifres rècord de vendes. En les tres últimes edicions, La Setmana va incrementar la facturació global en un 66,6%. Aquestes xifres de vendes van palesar, molt clarament, la consolidació definitiva de l’esdeveniment com un dels més importants del país, així com la total normalització, riquesa i diversitat de l’edició en català.

Entre molta informació, va destacar el premi Trajectòria a l’incansable llibreter gironí Guillem Terribas, jubilat recentment de la Llibreria 22.

Una Setmana del Llibre compromesa

La Setmana del Llibre en Català ha preparat un manifest sobre la llibertat d’expressió. Sala va explicar que només el podien comprar els més grans de 50 anys, d’èpoques anteriors. “Els casos dels titellaires Títeres desde Abajo, Valtònyc, Fariña i Arco, per dir-ne només alguns, fan que ens plategem quin és l’estat actual de la llibertat d’expressió.” El manifest, al qual hem tingut accés, no amaga la necessitat de respondre als criteris restrictius de la llei: “La persecució s’ha mostrat despietada amb titellaires i cantants, que tenen dret a donar a conèixer les seves creacions sense exposar-se a anar a la presó o haver de buscar un refugi segur a l’exili com passava no fa tant de temps en aquella dictadura que encara avui es manté enquistada en tants racons. La severitat intolerant ha posat en perill la llibertat de fer riure, oblidant que l’humor també és una eina imprescindible per a la convivència.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El coguionista de ‘Déjate llevar’ diu que va resultar “impossible” adaptar el pla de rodatge a l’embaràs de Clotet

barcelona

Aina Clotet: “Vaig assumir que una sèrie feminista consideraria totes les opcions per no excloure’m per l’embaràs”

Barcelona

Reobren la polèmica del claustre de Palamós

palamós
Isaki Lacuesta
Director de cinema i artista audiovisual

“El cinema ens permet viure més vides”

Girona

A través del mirall

girona

Vida tranquil·la

BARCELONA
Patrimoni

A la recerca del romànic banyolí

BANYOLES

Temporada alta de viatges

GIRONA
Mirador

‘Millennials’ de pa sucat amb oli