La biblioteca Borges, única
Fernando Flores Maio inventaria fotogràficament la mítica biblioteca
Els tres dels grans temes de Jorge Luis Borges van ser la felicitat, la mort i l’amistat
Amb els anys l’obra de Borges i el seu cànon creixen. La biblioteca que va gestar –i de la qual es va arribar a fer una valuosa edició de quiosc– és una referència, no només per l’erudició, sinó per la varietat de gèneres i estils. Endinsant-se en la seva biblioteca personal, dipositada en la fundació que porta el nom de l’escriptor argentí, l’escriptor Fernando Flores Maio, amb el suport del fotògraf Javier Agustín Rojas, n’ha inventariat els volums, un autèntic tresor per a la literatura contemporània. El volum La biblioteca de Borges ha aparegut en una edició de luxe de Paripe Books, amb un pròleg de Maria Kodama, vídua del poeta i narrador argentí.
En unes línies, Kodama dona algunes pistes sobre el que ens trobarem, partint precisament dels pròlegs que va fer per als seus llibres fonamentals. A més del cànon esmentat –“la majoria són d’origen anglès o nord-americà”, puntualitza Kodama– el que trobarem són llibres sobre filosofia i religions de l’Índia, el Japó i la Xina, “també una història de la màgia, obres de Spinoza, el seu interès des de nen pels mites grecs, sobretot pel minotaure, i naturalment l’obra de Shakespeare”.
El recorregut és rellevant per als lectors perquè Borges va ser un incisiu explorador en aquestes disciplines. I les va reflectir en molts dels seus contes, en els quals la fantasia i el mite tenen un paper primordial. En el mateix sentit que Kodama s’expressa Flores Maio en la seva introducció sobre aquest 5% dels llibres investigats: “A la biblioteca personal de Borges s’observa que la majoria dels llibres tracten temes de filosofia i religió, i a través d’aquests autors es possible trobar les claus de la filosofia de vida d’aquest geni, que apunta la felicitat.”
De fet, tres dels grans temes de l’argentí van ser la felicitat, la mort i l’amistat. Cita el mateix l’escriptor per corroborar la relació que tenia amb la lectura i la biblioteca. Per exemple, Borges deia de Thomas de Quincey: “A ningú dec tantes hores de felicitat personal.” O la lectura d’un llibre de Cocteau la interpreta com “conversar amb un fantasma cordial”. O en el pròleg de l’Eneida va escriure: “Virgili és el nostre amic. Quan Dante Alighieri fa de Virgili el seu guia i el personatge més constant de la comèdia, dona perdurable forma estètica al que sentim i agraïm tots els homes.”
La biblioteca de Borges incita a la lectura. Els en dono fe. El Aleph i El libro de arena ens esperen.
