Mor Rachid Taha, ídol de la França multicultural

Mai no va arribar a tenir la nacionalitat francesa perquè volia honrar la memòria del seu oncle, mort durant la guerra d’Algèria en mans de militars francesos, però Rachid Taha, mort ahir a París a 59 anys després de patir una crisi cardíaca, va esdevenir tot un símbol de la França multicultural. Gràcies, primer, a un grup que va crear l’any 1981, Carte de Séjour (Permís de Residència), amb el qual obtindria fama amb una versió de Douce France de Charles Trénet). També a Ya Rayah, un chaabi algerià, amb apunts de música electrònica, que esdevindria un himne per als magrebís de França que reivindicaven la seva identitat. I, sobretot, a 1, 2, 3 Soleils, un disc en directe, enregistrat amb Khaled i Faudel a Paris Bercy, que coincidia, l’any 1998, amb un altre clam de la França multicultural i diversa: la victòria, en el mundial de futbol, d’una selecció nacional en què la immensa majoria dels jugadors eren fills de la immigració.

Rachid Taha –a qui es deu, probablement, la millor versió que s’hagi fet mai d’un tema dels Clash: Rock el Casbah– va actuar regularment a Catalunya, amb esdeveniments especialment recordats com un concert a la rambla del Raval l’any 2000 dins del Festival BAM. La seva darrera visita haurà estat la del març passat al Blues & Ritmes de Badalona.