Cultura

Crònica

Lletres

22 Trajectòria a la 22

Durant la primera meitat dels anys vuitanta, jo començava a la premsa. Treballava a Santa Cristina d’Aro i vivia en la frontera entre Sant Antoni i Palamós. Cada tarda baixava a la platja, però un cop a la setmana em perdia entre les lleixes de la llibreria La Gavina de Palamós –devorava el que trobava dels Handke, Bernhard, Kundera i tota la resta– o agafava la moto i em feia la festa de visitar la Llibreria 22, regentada per Guillem Terribas. A la 22 d’aleshores hi havia de tot: revistes, diaris, llibretes i, sobretot, la secció de llibres. Girona evolucionava lentament de les imatges grises de capellans, militars i el sòrdid barri xino –descrits per Pla–, a la ciutat viva de Nadal. La 22 era l’oasi. Ho era, sobretot, pel seu llibreter. Terribas encomanava l’amor per la lectura i el llibre, però també pel sentit de l’hospitalitat. Des del primer moment, jo era un col·laborador júnior d’El País, et feia partícip de tota la seva galàxia. Per entendre’ns, era com aquells nens que visites durant la infantesa i que posen a la teva disposició totes les seves joguines. Terribas em va presentar Modest Prats, un dels noms fonamentals de la cultura catalana moderna, però també gent que començava, com ara els narradors Maria Mercè Roca i Josep Maria Fonalleras, els poetes Gabriel Planella i Antoni Puigverd o l’assagista Miquel Berga.

No coneixia ningú més a Girona, però era un al·licient retrobar periòdicament Terribas: bonhomiós i un punt sorneguer, divertit i erudit sense presumir, sempre encantador i disposat a ajudar-te. Per aquests motius estic tan content que simbòlicament se li hagi concedit l’edició 22 del premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. Ara fa tres anys va dir que es jubilaria, però no és estrany trobar-lo en saraus o rebre els seus correus d’activitats culturals. És dels que no es retiren mai, com ara l’editor Jordi Herralde –present a l’acte– o els escriptors que continuen fins a l’últim dia, com l’enyorada Montserrat Roig. La Setmana del Llibre suma un nou encert amb aquest guardó tan merescut, com a venedor i com a activista que ha modernitzat una ciutat fins a convertir-la en una capital cultural. Alguns dels escriptors esmentats van participar en l’homenatge a Terribas en l’espai cada cop més gran que agafa la Setmana a la plaça Nova. Ple total. Enmig d’una entrevista guiada per la periodista Anna Guitart, van passar per l’escenari els esmentats Fonalleras i Berga, però també el seu admirat Eduardo Mendoza i Imma Merino, representant el cinema, una altra de les passions del llibreter. L’últim cop que l’havia vist va ser a la Filmoteca...

Cal dir que l’acte va ser ben emotiu. El primer a sortir va ser Berga, que coneix el Guillem des dels 11 anys de Salt. Van intercanviar un munt d’anècdotes: la Lluna durant l’aterratge del 1969 mentre tots dos anaven amb unes noies per la devesa del Ter, la mili al Sàhara, el teatre d’Espriu, les discoteques de la Costa Brava i, sobretot, els “36 anys rere el taulell”. També Fonalleras Fono va recordar els viatges a Roma d’un sol dia amb mossèn Prats després de la diada de Sant Jordi. I Eduardo Mendoza, a qui Terribas havia demanat que presentés la seva nova novel·la, com tantes vegades ho ha fet els últims trenta anys.

40 anys ha fet la Llibreria 22 des del llunyà 1978. L’activitat ha estat intensa com els anys adolescents a Salt, en què convocaven tertúlies i debats nocturns. L’última a participar va ser Imma Merino, que Terribas va definir com “una de les persones més intel·ligents que he conegut”. Van parlar de Truffaut després d’escoltar una cançó de Jeanne Moreau en versió de Núria Pifarré. Felicitats, Guillem. Ets gran!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Panoràmica mundial

barcelona

Més gel per Nadal

Girona

Escultura de 8 metres per a un parc urbà d’art a Calonge

calonge i sant antoni

L’art del sensible

barcelona
CLÀUDIA RIUS
CAP DE REDACCIÓ I DE LA SECCIÓ D’ART DE LA REVISTA NÚVOL

“Només tindrem una cultura forta si ens ho qüestionem tot”

barcelona

El musical del sabater d’Ordis

castelló d’E. / figueres
Crítica
música

Tarda històrica

MÚSICA

Eduard Costa deixarà Els Amics de les Arts

Promoure la ciència

Barcelona