Cultura

Crítica

cinema

La fragilitat dels afectes

Elena Trapé ha tardat vuit anys a fer el seu segon llargmetratge de ficció després d’una òpera prima, Blog, en què unes adolescents, amb càmeres d’ordinador, s’autoretraten convertides en personatges d’una conxorxa: quedar-se totes embarassades al mateix temps com una manera de vincular-se a un grup i de prendre una decisió amb què afirmar la seva identitat. Més enllà de l’anècdota argumental, Blog esbossa un cert retrat generacional amb el llenguatge, els codis i les eines de comunicació adolescents, però també amb les seves fragilitats i incerteses. Vuit anys després, amb Les distàncies, Trapé torna a abordar un retrat generacional a través de cinc personatges al mig de la trentena: una generació amb les seves pròpies incerteses que va formar-se en anys d’una prosperitat econòmica tan falsa que duia a una crisi que els ha condemnat a la precarietat laboral o a buscar-se la vida en altres països.

Tanmateix, a banda de les circumstàncies actuals, el film de la cineasta (nascuda l’any 1976 i, per tant, en la quarantena) potser no deixa de referir-se a aquella mena de crisi que arriba quan es constata que no es compleixen les expectatives creades a la joventut que s’acaba. I potser també quan es descobreix la fragilitat dels afectes (siguin amorosos o amistosos) que semblaven haver resistit la prova del pas del temps. De fet, Les distàncies narra la dissolució d’un grup, però també dels vincles particulars entre els membres, a partir del mateix moment de la seva retrobada. Aquesta té lloc a Berlín, on viu un dels amics, que voldrà fugir només d’obrir la porta als qui han viatjat per donar-li una sorpresa en el seu 35è aniversari. La sorpresa hi és, però no precisament agradable, i tot s’anirà desfent a l’entorn de qui es farà absent mentre els altres deriven físicament i moralment per la ciutat. Com seguint una mecànica de guió implacable, Trapé ho narra amb distanciament i quasi amb desafecció pels personatges. Una desafecció que existeix entre els mateixos personatges sense que hi hagi quasi res que transmeti que entre ells hi va haver uns afectes que fan trista la seva pèrdua.

Les distàncies
Directora: Elena Trapé
Catalunya, 2018


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.