Cultura

Contra l’abús de poder

La Fabra i Coats revisa en una exposició les ‘performances’ de Joan Morey, en les quals furga en les relacions entre opressors i oprimits

La mostra es tancarà al gener amb una acció secreta en un espai “molt emblemàtic”

L’artista mallorquí Joan Morey (1972) es va fer esculpir la seva pròpia làpida funerària el 2007. La llosa, la típica de marbre i amb la inscripció que acotava els anys que havia durat la seva carrera artística, exactament deu, es va reproduir en format desplegable dins de l’opuscle que es va lliurar als assistents de la performance Postmortem, que es va fer al claustre del Centre d’Art Santa Mònica. Morey, un dels nous noms que van sortir en l’escena artística dels noranta, es va matar per denunciar la situació dels artistes de mitja carrera. I és que el règim de l’art és implacable: tracta els artistes com a mers productes de consum amb una data de caducitat terriblement curta. Quan deixen de ser joves i emergents, els ignora.

Postmortem va ser un esdeveniment profètic de la deriva del sector artístic català. El centre d’art de la Rambla no tardaria massa a ser desmantellat per interessos polítics. I la imminent crisi va abocar a la misèria a diverses generacions de creadors (no només la de Morey, és clar). Postmortem escenificava un enterrament de ressons simbòlics que van més enllà del petit món de l’art de Barcelona. Feia una crítica mordaç a tot el sistema: al seu esnobisme, al seu elitisme i, al cap i a la fi, al seu funcionament despòtic.

Un abús de poder de forma piramidal que, en la base, hi ha els de sempre: el públic. Per poder assistir a Postmortem, els interessats van haver de demanar permís a l’artista. I no només: li van haver de justificar les raons per les quals hi volien anar. Morey va acabar seleccionant-los un a un i els va donar unes instruccions estrictes de com havien d’anar vestits (de color negre) i de com s’havien de comportar (submisos, anònims i impersonals). La performance, d’estètica sadomasoquista, va transcórrer dins d’un taüt gegant. Ningú en va poder sortir fins que va acabar l’acció.

No era el primer cop, ni va ser l’últim, que va humiliar el públic d’aquesta o d’una altra manera. A Dominion (2005), una sinistre desfilada de moda prêt-à-porter d’amos i esclaus que va dur a terme en una antiga fàbrica de Terrassa, els espectadors van ser expulsats amb crits i música a decibels insuportables per a l’oïda.

El cas és que, una dècada després, Morey, premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2017, no és un artista mort. Ha continuat gestant performances impregnades del mateix verí per atacar les relacions entre opressors i oprimits, tingui aparença d’art, de moda o, en definitiva, de capitalisme. Deu dels seus treballs, creats els darrers quinze anys, s’han recuperat ara per a l’exposició Col·lapse. Màquina desitjant, màquina de treball, que es pot visitar fins al 13 de gener al centre d’art contemporani de la Fabra i Coats.

L’equip de comissaris Latitudes ha penetrat en les fonts literàries, filosòfiques i visuals d’on poua Morey i que “metamorfoseja” en projectes que tenen múltiples capes; en les més profundes hi ha allò que realment vol expressar: tristesa, dolor, solitud, vulnerabilitat... Com que és, la performance, un art efímer pensat per a un emplaçament específic, la manera triada per revisar la seva trajectòria a la Fabra Coats ha estat a través dels objectes originals que es van utilitzar per a la teatralització, tots disposats dins de vitrines a mode de “sarcòfags o reliquiaris”. No hi falta la seva làpida funerària. També s’han recuperat alguns enregistraments d’àudio.

Les deu performances no es tornaran a representar, però sí que es “reactivaran”: de sis, se n’ha extirpat un fragment que es posarà en escena sense cap mena d’atrezzo, amb un o dos dels intèrprets que en van prendre part quan es van produir. El calendari s’obrirà el 27 de setembre justament amb Postmortem i es tancarà el 13 de gener amb Tour de force, un dels seus projectes més recents, sobre la història de la sida. Els participants, altre cop sotmesos a unes normes rigoroses, van visitar els llocs de Barcelona que conserven la memòria de la malaltia (l’hospital del Mar, el cementiri de Montjuïc...). El trajecte el van fer en limusines.

L’exposició sí que inclou la producció d’una nova performance, tot i que de moment es guarda en secret. Portarà per títol Màquina esquizofrènica i tindrà lloc en un espai públic “molt emblemàtic” de Barcelona. L’enigma no es resoldrà fins al 10 de gener. Abans, el 23 de novembre, el centre d’art Tecla Sala de l’Hospitalet inaugurarà la versió definitiva de l’exposició itinerant Cos social, que presenta el vídeo de l’última performance de Morey, que va fer l’any passat a l’antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. En aquesta, l’artista mallorquí converteix la dissecció d’un cadàver en una reflexió sobre la responsabilitat de l’art en la concepció del cànon de bellesa com a ideologia dominant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.