Cultura

I ara, Tintín en aranès

Una nova edició de les aventures del popular reporter el farà parlar en dialectes i idiomes de l’Estat espanyol: valencià, castúo, aragonès, aranès, basc i gallec

Una de les aventures al cinema passava a València, no li serà difícil parlar en valencià
I el 2019 arribarà de nou a la Lluna amb una exposició a CosmoCaixa, a Barcelona

Quan es va estrenar Tintín i el misteri del toisó d’or (1961), la primera pel·lícula de Tintín amb personatges reals, un nen va escriure a Hergé estranyat de com parlava Tintín. No li agradava com ho feia. Fins aquell punt arribava la interiorització dels diàlegs i reflexions sortides de la boca i el pensament del jove reporter. Potser el fet de que hagi estat traduït, fins ara, a 116 idiomes i dialectes ha ajudat força a l’èxit d’un personatge que, en l’inici, tenia un caràcter molt local, molt brussel·lès. Ara, amb una iniciativa conjunta de les editorial Trilita Ediciones i Zephyrum Ediciones, s’ha aconseguit que Moulinsart, que gestiona els drets del personatge, autoritzi la publicació de tots els àlbums de Tintín en diversos idiomes i dialectes de l’Estat: gallec, basc, aranès, valencià, castúo (dialecte del castellà parlat a Extremadura) i aragonès (parlat sobretot a les valls pirinenques i que també es coneix com a fabla aragonesa).

En gallec i basc ja havien estat publicats, però actualment no es reeditaven. L’edició serà entre 1.000 i 1.600 exemplars, segons la implantació de la llengua. El primer títol serà Les joies de la Castafiore, que estarà a les llibreries per Nadal. La tria del títol no ha estat una opció de les dues editorials catalanes, sinó que així ho va imposar Moulinsart. Cada any en sortiran dos exemplars coincidint amb Sant Jordi i el Saló del Còmic i amb Nadal.

Pel llibreter i editor de Trilita Ediciones Albert Mestres, aquestes edicions tenen una doble funció: “Apropar l’obra a la parla de la gent i també al públic col·leccionista.” Efectivament, arreu del món hi ha autèntics fans de Tintín que col·leccionen totes les edicions en llengües diferents. Per Mestres, la part delicada de l’edició han estat les traduccions. “Totes són normatives”, explica. L’aranesa porta el títol d’Es jòies dera Castafiòre i l’ha feta l’activista per la llengua, la música i la cultura araneses Tònho Casteth, que de ben jovenet va descobrir Tintín en les edicions en francès. “M’he cenyit bastant a la literalitat, però en cert casos he intentat adaptar el llenguatge a la realitat aranesa.”

Un dels casos adaptats és el del renec més popular de Haddock: llamp de llamps, en català, rayos y centellas, en castellà, i tonnerre de Brest, en la versió original, que és la que va llegir Casteth. La versió francesa no es refereix que a Brest, localitat de la Bretanya francesa, troni més fort, sinó al fet que hi havia una presó d’on era molt difícil escapar. Quan els carcellers se n’adonaven, disparaven un canó que advertia de la fugida. El seu soroll era més potent que qualsevol tro. D’aquí ve la dita.

El traductor ho ha traduït com a trons deth Montlude. El Montlude és una muntanya que es troba a l’Aragó i que es pot veure des de la vall d’Aran, que actua com a caixa de ressonància quan hi ha una bona tronada en aquesta muntanya.

Si tenim en compte que el segon film de Tintín amb personatges reals, Tintín i el misteri de les taronges blaves, passava a València, no li serà difícil adaptar-se a la parla valenciana.

Després del primer volum d’enguany, es publicaran dos títols més en cada llengua. Els de l’any vinent seran dos àlbums que formen part d’un díptic: Objectiu: la Lluna i Hem caminat damunt la Lluna. La publicació dels llibres coincidirà amb els 50 anys de l’arribada de l’ésser humà a la Lluna, motiu per què CosmoCaixa Barcelona organitzarà una exposició amb Tintín amb un paper rellevant i l’activitat 50 anys de la humanitat a la Lluna. Història dels viatges lunars. Tintín va trepitjar la Lluna per primer cop l’any 1952, per això va retre un homenatge a tot el projecte de l’Apol·lo XI amb una il·lustració en què Tintín, Haddock, Milú i Tornassol, amb un anacrònic ram de flors de benvinguda, rebien Armstrong a la Lluna. Hergé també va dibuixar una historieta en blanc i negre del següent viatge a la Lluna amb la nau Apol·lo XII, segon vol tripulat al satèl·lit. Aquest còmic va ser publicat per primer cop al setmanari francès Paris Match. Ho va fer el novembre del 1969.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.