Cultura

MARIA NUNES

FILÒLOGA I CATEDRÀTICA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES

“El llegat literari de Barcelona es pot equiparar a l’arquitectònic”

Acaba de publicar ‘Rutes literàries de Barcelona, 2’ (Meteora), el segon volum d’una guia que vol ajudar a descobrir la petjada que diferents autors han deixat a la ciutat

El llibre convida a descobrir Barcelona d’una manera diferent?
Absolutament. Hi ha molts espais que han estat escenaris literaris. Darrere de les pedres sempre hi ha una història i la literatura ens ajuda a veure la ciutat amb uns altres ulls. La idea és oferir una visió més rica i més culta de Barcelona.
Barcelona és una ciutat rica en referències literàries i autors?
Hi ha ciutats vinculades a un sol autor, encara que n’hi hagi d’altres que han escrit sobre aquella ciutat. Barcelona té una gran riquesa, hi ha molts bons autors i no podem identificar-la amb un de sol. Hi ha la Barcelona de Rodoreda, de Pla, de Narcís Oller, de Salvat-Papasseit... Són moltes Barcelones amb estrats literaris superposats.
Com ha estat la tria de Salvat, Pla, Rodoreda i Capmany per a aquest segon volum?
És difícil triar autors perquè n’hi ha molts. En el primer volum havia triat autors de narrativa, escenaris de novel·la que oferissin una visió de la ciutat en èpoques diferents. En aquest volum volia fer una panoràmica de la ciutat amb visions diferents. La idea era obrir-ho a altres gèneres, com ara la poesia en el cas de Salvat-Papasseit, el dietari en el cas de Josep Pla i fins i tot l’assaig en el cas de Capmany. Rodoreda hi havia de ser. M’interessava també donar visions diferents sobre la ciutat. La visió poètica de Salvat-Papasseit lligada amb la recuperació per a la ciutat d’un barri com la Barceloneta, que era està tan massificat i on costa trobar-s’hi còmode. La visió de Pla, que és de l’autor que ve de fora i té una mirada crítica. La de Rodoreda, que és una autora essencialment barcelonina però escriu les seves novel·les des de l’exili. En el moment en què vivim aquest és un tema que malauradament està sobre la taula.
La guia permet fer recorreguts per diferents barris?
Sí, el primer volum estava molt centrat en Ciutat Vella i l’Eixample i en aquest segon volum s’obre a la Barceloneta, Gràcia, Sant Gervasi, el Guinardó.
A qui va adreçada?
A tothom que tingui un mínim interès per la ciutat i per la cultura. Són rutes literàries però també expliquen moltes curiositats de la ciutat. Segueixo les biografies i explico la relació amb els espais vitals dels autors i els escenaris de les seves obres. No cal haver llegit els autors però a partir d’aquí es pot despertar l’interès pels llibres. La idea és fer descobertes. La guia també és una eina didàctica per al professorat. Precisament aquest any, que és el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany, els alumnes de segon de batxillerat tenen com a lectura una de les seves novel·les i se’ls pot portar a fer un recorregut literari.
De fet, vostè va començar a fer rutes literàries amb els seus alumnes?
Sí, va ser per treure els alumnes de l’aula i oferir-los la possibilitat d’enriquir la lectura amb el context. La idea va anar creixent i vaig passar dels alumnes a clubs de lectura. Ara ho faig amb institucions culturals com ara el CCCB i la Institució de les Lletres Catalanes.
Està prou reconegut el patrimoni literari de Barcelona?
No, crec que hi ha molta feina a fer i és un gran patrimoni a reivindicar. Tant per a la gent d’aquí com per als turistes que tenen interès en la cultura. Hi ha coses molt senzilles que es podrien fer, com ara col·locar plaques com les que hi ha a Londres als llocs on van viure autors. A Barcelona, de plaques, n’hi ha poques, no estan homogeneïtzades i algunes són de bronze i ni es veuen.
Es pot equiparar amb el patrimoni arquitectònic?
Sí, sens dubte el llegat literari de Barcelona es pot equiparar a l’arquitectònic però en canvi s’ha donat una importància enorme a edificis i tenim monuments literaris que no estan prou reconeguts.
Hi ha algun carrer que destaqui per sobre dels altres?
N’hi ha molts però el que més destaca és la Rambla de cap a cap. Tant els escriptors d’aquí com els d’altres llengües i cultures que han visitat la ciutat han deixat les seves impressions sobre la Rambla. Precisament, vaig crear un itinerari per al web de Barcelona Ciutat de la Literatura de la Unesco. Sempre m’havia resistit a fer recorreguts per la Rambla perquè és complicat moure un grup en un espai tan dens i tan sorollós, però arran de l’atemptat de l’any passat vaig fer la ruta com una manera de recuperar l’espai com una cosa nostra.
Seguirà estirant el fil per fer una tercera part de la guia?
No depèn de mi però de material en tinc i tinc pensat els autors que hi podrien anar. Per exemple, hi afegiria Espriu perquè es desconeix molt la prosa espriuenca i la seva relació amb Barcelona, que anomenava Lavínia. També Caterina Albert. Queden encara moltes mirades per descobrir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jordi Montaña
President del FAD

“El món del disseny ha d’anar unit”

barcelona
Mirador

Mirar amb sentit comú els trastorns alimentaris

Fusta, cor i guitarres

girona

Víctor Català, en prosa i en vers

L’Escala

Beuda entra als Quaderns de la Revista de Girona

BEUDA

“Objecció de consciència artística” de Laura Borràs

Lleida

Estrenes al Teatre de Salt

Salt

Un Fita a la Casa de la República

VALENTÍ SERRA
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’AGRUPACIONS DE COLLES GEGANTERES DE CATALUNYA

“La manca de portadors és el greu problema del món geganter”

Manresa