Dácil, veu poderosa
La cantant i compositora Dácil acaba de publicar el seu tercer disc, Mamma Shark , produït per Marc Parrot i gravat als seus estudis Grabaciones Silvestres, i aquesta tarda el presentarà en un concert gratuït a la plaça de la Vila de Gràcia (18 h), dins del 28è festival L’Hora del Jazz -Memorial Tete Montoliu. L’acompanyaran els músics que també han gravat el disc: el guitarrista Dani Comas (El Petit de Cal Eril, Ferran Palau), el baixista Pasto Martí i el bateria banyolí Ramon Prats. En directe, la banda es reforça amb el teclista Àlex Rodríguez.
Dácil –un nom d’origen guanxe, de l’illa de Tenerife– viu entre Barcelona i el Baix Empordà. Els seus pares resideixen a Sant Feliu de Guíxols i ella ha estat professora de cant de l’escola de música de Santa Cristina d’Aro i, a partir d’ara, de l’escola de música de Palafrugell-L’Energia. També fa classes a l’aula de música moderna i jazz del conservatori del Liceu.
Dácil va començar els anys noranta com a cantant de Psiconautes, banda de pop-rock psicodèlic que va publicar un únic disc, el 1997, quan ella tenia 19 anys. Posteriorment, va començar a interessar-se pel jazz, a través de les figures de Nina Simone i Billie Holiday. El seu primer disc en solitari, El círculo del amor (2010), va néixer com a projecte final dels seus estudis a l’Esmuc i el 2012 va publicar Criatures. “El jazz m’interessa sobretot des del punt de vista compositiu, per la seva riquesa rítmica i harmònica, i la meva música és d’arrel afroamericana, però sempre en un format de cançó pop, que a Mamma Shark deriva cap a l’indie i sons més ballables”, diu la cantant sobre aquest nou disc, que inclou sis temes en anglès però que es presenta a les xarxes amb un videoclip que adapta al castellà el tema Losing my mind amb un títol provocador, Arráncame, arrástrame, adiéstrame , que, en realitat, “denuncia els abusos contra les dones, les persones i els pobles”. Mamma Shark, la mamà tauró que titula el disc, és un símbol “d’apoderament femení i també de maternitat, perquè quan faig un disc és com si tingués un fill”.
