Un jardí zen al pavelló Mies

L’artista nord-americà Spencer Finch (1962) sent una forta atracció pel pavelló Mies van der Rohe. “Molt més que per Gaudí”, etziba amb un somriure que trinxa tòpics. Des que el va descobrir en la seva primera estada a Barcelona, fa quinze anys, no ha deixat de visitar-lo per compenetrar-se amb el misteri de la seva subtil bellesa.

Però l’edifici que l’arquitecte alemany va concebre per a l’Exposició del 1929 no és el seu únic amor. En té un altre amarat del mateix enigma: el jardí Ryoan-ji de Kyoto. I és que per Finch són dues expressions creatives amb moltes connexions conceptuals tot i procedir de cultures tan allunyades. “Són increïblement semblants. Tots dos són llocs on el pensament esdevé forma i són profundament humans”, subratlla. Quan la Fundació Mies el va convidar a intervenir al pavelló, dins de la seva política de confiar a artistes i arquitectes contemporanis noves mirades a aquesta obra mestra del moviment modern, Finch va veure una oportunitat única per fer-los dialogar.

Fifteen stones replica a Barcelona aquest famós jardí zen que es compon de quinze pedres disposades sobre una superfície de grava blanca de 25 x 10 metres, pràcticament les mateixes dimensions que té l’estany del pavelló. Finch ha seleccionat les quinze roques en un bosc del Maresme, on tornaran quan es desmunti la instal·lació, el 21 d’octubre. Amb la mateixa cura que al temple japonès, estan col·locades de tal manera que mai es poden veure a la vegada, sigui quina sigui la posició de l’observador.

A Finch se li fa estrany que no s’hagi aprofundit en els corrents subterranis que relliguen l’ideari de Mies, obstinat en l’harmonia, la senzillesa i la llibertat, i la filosofia oriental. En la seva intervenció, escodrinya els poders meditatius de la pedra, un dels materials constructius més importants del monument de Montjuïc. A l’estany s’imposa en el seu estat natural i interactua amb el travertí tallat i polit de les parets, el paviment i el banc en què el visitant s’asseu per veure aquest silenciós paisatge d’illes.

Finch està bregat en projectes artístics públics. Un dels més celebrats és el que va concebre per al museu del memorial de l’11 de Setembre de Nova York.