Ara Pla, pífia, noi!, al Lliure
La Família Pla es feia dir Família Travy quan anava de bolos, fa unes dècades. Hi actuaven els fills, com un joc. En aquestes actuacions (habitualment al carrer) es respirava aquella estranyesa de ser pares i fills en l’escena i en la vida. Eren sortides que respiraven la frescor del teatre independent, del que no podia posar-lo a prova i s’havia d’anar improvisant a cops d’energia i humor qualsevol contratemps. Travy és un homenatge al teatre i a la vida, a la vegada, i s’intueixen divertides entrades de pallasso amb altres de més emotives. S’estrena dimecres (fins al 28 d’aquest mes) a l’Espai Lliure.
El pare és Quimet Pla, actor vinculat durant molts anys a Comediants. La mare és Núria Solina, habitual en les gires dels Germans Poltrona i del Circ Cric. Ara, Oriol Pla (amb Pau Matas, un amic dels dos fills, amb qui han compartit pis) signa Travy, una obra que parla de la situació decadent d’una família de clowns vinguda a menys. També hi actua la germana gran, Diana Pla, que ha anat distanciant-se del teatre per anar viatjant cap a la dansa (un fet que apareix a la peça).
Aurora Rosales, directora des de la dimissió de Lluís Pasqual, aclaria la setmana passada que el Lliure va voler donar espai als nous valors amb la creació de la Kompanyia Lliure i, paral·lelament, donant una carta blanca a joves artistes. Com Oriol Pla. Ell va demanar l’Espai Lliure, l’escenari més pròxim als espectadors (“És el que em fa més pessigolles a l’estómac”). Pla s’ha sentit molt ben acompanyat perquè ha pogut comptar amb l’assessorament de moviment de Laia Duran i la col·laboració en la dramatúrgia de Jordi Oriol. Els fills reconeixen que els pares són molt més lliures que ells. Perquè els joves procuren analitzar més el seu treball: “Si busco la llibertat és perquè no la tinc”, sentencia Diana Pla.
