D’‘Arabella’ a l’eternitat

7 de gener del 1962. Montserrat Caballé, després d’estrenar-se als escenaris a Basilea com a primera dama de La flauta màgica (1956), cantar Salomé a Viena (1959) i abordar un ampli repertori durant una estada de tres anys a Bremen, debuta professionalment al Gran Teatre del Liceu, on ja havia cantat nou anys abans en el marc d’una gala de final de curs durant què va cantar Il Ciarlatano. Ho fa l’endemà del dia Reis d’aquell 1962, en una interpretació memorable de l’Arabella de Strauss, el primer d’una llarga sèrie d’èxits esclatants al seu estimat teatre líric de la Rambla. “Montserrat Caballé és una gran intèrpret, no únicament per la classe de la seva veu, sinó també per haver superat tot el que ha de dominar una cantant d’òpera”, escrivia, dos dies més tard, Xavier Montsalvatge a les pàgines de La Vanguardia. “La seva dicció és d’una musicalitat exquisida. Es mou en l’escena amb aplom, sobrietat i calma, però en cap cas inexpressivament. L’espectador té la sensació que veu i sent una artista formada en la millor escola de cant, posseïdora d’una experiència considerable. Que agradable comprovar que això ho ha aconseguit una artista nostra en plena joventut!”

Montserrat Caballé actuaria en més de dues-centes ocasions al Liceu (destaquen altres èxits, com ara Madama Butterfly, interpretada el novembre del 1963 i en què coneixeria el seu futur marit, Bernabé Martí) i proclamaria sovint arreu del món els seus vincles especials amb el teatre, on va cantar emocionada entre les runes quan, el 1994, un incendi va devastar l’edifici, i mai, diuen, no va tenir un no davant qualsevol proposta per actuar-hi. Caballé, a més, es convertiria, el 2002, en la primera dona sòcia del Cercle del Liceu en els seus 165 anys d’història.

Va ser, però, el 20 d’abril del 1965 quan la carrera de Montserrat Caballé, que acabava de complir 27 anys, faria el gran salt internacional. Va ser en una històrica, quasi llegendària, interpretació en concert al Carnegie Hall de Nova York del Lucrezia de Borgia de Donizetti. L’actuació de la soprano catalana, que substituïa Marilyn Horne i era encara desconeguda per tothom, va ser mereixedora de vint minuts d’aplaudiments i, també, de qualificacions com ara les de The New York Times, que sense témer els atreviments concloïa: “Callas + Tebaldi = Caballé”.

L’actuació al Carnegie Hall li facilitaria els seus dos primers contractes amb la prestigiosa discogràfica RCA i la faria mereixedora, finalment, de lloances com ara les de la BBC Music Magazine, que va incloure-la en una llista de les deu millors sopranos de tots els temps.