Generosa i honesta

Després de realitzar l’any 2012 Luisa no está en casa, un magnífic curt amb un esperit discretament pròxim a Chantal Akerman en què la gran Assumpció Balaguer interpreta una dona que abandona les seves tasques domèstiques un cop s’espatlla la seva rentadora, la jove sevillana Celia Rico Clavellino va emprendre un bonic projecte a Nou Barris (assumit per l’Ajuntament de Barcelona, ciutat on s’ha format com a cineasta) a través del qual una sèrie de dones grans testimonien sobre la pròpia vida filmant un dietari. Amb aquesta experiència, Celia Rico va tornar a Constantina, de la qual és originària, per ambientar-hi el seu primer llargmetratge de ficció, que, com indica el títol, gairebé no surt de l’habitació (o posem-hi que de la casa) d’una mare. Aquesta dona, ben interpretada per Lola Dueñas, és una modista recentment vídua que ha d’afrontar que la seva filla tingui el desig de marxar. Però la història també podria ser la d’una filla que, tot i no renunciar al desig d’una altra vida, descobreix la dependència afectiva amb la seva mare.

Eludint bona part de les trampes sentimentalistes en les quals podria caure a partir del seu mateix plantejament i girs argumentals, al mateix temps que superant el realisme de poca volada, Viaje al cuarto de una madre va revelant-se com una pel·lícula honesta, sensible i més complexa del que pot aparentar, en la qual dos personatges van relacionant-se amb una generositat moral acordada amb aquella amb la qual han sigut concebuts i filmats. El seu difícil equilibri passa una prova definitiva en una escena amb un acordió en la qual Anna Castillo, la filla, culmina la seva esplèndida actuació.