La culpa i el sexe

La periodista i gestora cultural Anna Punsoda debuta en la narrativa amb Els llits dels altres, un recull de contes reconvertit en novel·la. El llibre va obtenir el premi Roc Boronat, convocat per l’ONCE Catalunya i l’editorial Amsterdam. Escenificat en un àmbit rural, el llibre està protagonitzat per una noia anomenada Claustre, que recull la idea claustrofòbica d’alguns dels relats. El sentiment de culpa, una família en alguns moments amb tics brutals i un tractament del sexe gairebé com a teràpia componen un fresc d’històries que trasbalsen, però que, paradoxalment, fan de bon llegir. El seu editor, Miquel Adam, va assenyalar: “El talent de Punsoda penetra en l’univers cruel i innocent dels infants; la manera de dir sense dir; la sensibilitat envers la pobresa i els perdedors de la vida; la intel·ligència aguda; el talent per la sentència, l’humor negre i el sarcasme, i una endimoniada refulgència en l’obscuritat, em fan pensar en tres o quatre autores que tinc a dalt al santoral, però que no citaré aquí perquè diuen que és lleig i que porta mala sort. I perquè seria injust amb ella: Anna Punsoda brilla amb llum pròpia.” Quan se li va preguntar ahir en la roda de premsa per les seves preferències i influències, Punsoda no va dubtar a dir que Rodoreda no li havia aportat res, però sí Elizabeth Strout, Vivian Gornick i l’hongaresa en llengua francesa Agota Kristof. El seu estil m’ha recordat, però, els primers llibres de Françoise Sagan i Albertine Sarrazin. Tot i descriure situacions dures, la nitidesa de l’estil fa que llisquin de manera lliure, efecte que l’autora va sintetitzar com la recerca d’un llenguatge “concís, breu, moltes vegades reduït a la mínima expressió, una voluntat de concisió deliberada”.

Estructurada en capítols breus com de novel·la televisiva, Els llits dels altres planteja interrogants com ara l’anorèxia, el sentiment de culpa i les crisis familiars davant d’un pare, que és descrit reiteradament com un fracassat i alcoholitzat perdut al fons d’un frankfurt brut de poble, i una àvia paterna que insulta la mare de la noia sempre que pot i l’acusa de ser responsable de la pèrdua del seu fill. La figura de l’amiga i interlocutora és un dels contrapunts. Sobta que el desig d’agradar de la protagonista la pugui portar a ficar-se en llits de personatges sòrdids, fet que Punsoda va justificar afirmant: “El lector assisteix a un sexe problemàtic, perquè expressa la dificultat per estimar de la protagonista.” El sentit de l’humor i la lleugeresa compensen els espais més degradats de la novel·la.