Contents, no resignats

A finals de l’abril passat es va anunciar que l’advocat gironí Carles Mascort havia recuperat altres dues figures de l’arqueta de Banyoles, les de santa Anna i sant Cristòfol, que es trobaven a Brussel·les i Londres, respectivament, ara se sap que en mans d’antiquaris. La de sant Cristòfol encara conserva la petita peanya amb què estava exposada en un aparador.

Dissabte vinent, les dues figures es mostraran al públic, al costat de l’arqueta, durant l’ofici solemne de la festa de Sant Martirià, al monestir de Sant Esteve (11 h), en una missa presidida pel bisbe Francesc Pardo. Posteriorment, les dues figures –en realitat, cinc personatges, perquè la mare de la verge la porta en braços i aquesta el nen, com a figura trinitària, i Sant Cristòfol també porta Jesús a coll– es restauraran mínimament, perquè estan ben conservades, i es tornaran a col·locar en el seu lloc de l’arqueta en un procés en què no caldrà que s’hagi de tornar a moure de Banyoles, com sí que va passar quan Mascort va retornar les altres 21 peces recuperades de les 28 que la banda d’Erik el Belga va robar el 1980. També el dissabte 23 d’octubre del 2010 es va aprofitar la missa de la festa major de Banyoles per presentar al públic l’arqueta amb les peces ja restituïdes.

“Estem contents, però no resignats: lluitarem fins a trobar totes les peces que falten”, va dir ahir l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, durant la presentació a la premsa de les dues figures, que va tenir lloc a les dependències del Bisbat de Girona. L’acompanyaven Mascort i el bisbe Pardo. “Sempre hem tingut un bon aliat en el bisbe i hem treballat conjuntament en aquest tema des del primer dia”, va remarcar Noguer, que també va agrair la col·laboració de la Generalitat i l’Estat espanyol. Com ja és habitual en aquesta llarga i delicada operació –Mascort va retornar les primeres figures el 2005, després de vuit anys de negociacions infructuoses entre el Ministeri de Cultura i la col·leccionista holandesa que havia reunit 19 de les peces–, no es van donar gaires detalls sobre els seus anteriors propietaris ni sobre la quantitat que l’Estat espanyol els ha pagat per aquestes dues figures, per no condicionar les futures negociacions per intentar recuperar-ne les altres cinc de les quals Mascort afirma que encara no les té localitzades, tot i que li ha arribat alguna “flaire” d’on podrien ser. Les cinc figures encara perdudes corresponen a sant Miquel, sant Pau, sant Pere, sant Esteve i una imatge femenina que podria ser santa Bàrbara o santa Cecília. Totes aquestes figures, exceptuant la de sant Miquel, es trobaven en el mateix costat de l’arqueta en què aviat tornaran a ser santa Anna i sant Cristòfor.

Com a bé cultural classificat dins dels seus “tesoros nacionales con valor artístico, histórico o arqueológico”, és l’Estat espanyol qui s’ha d’encarregar en aquest cas de pagar les peces espoliades als seus últims titulars. I l’Estat ha de pagar perquè el robatori de les peces va ser anterior a la directiva europea que, des del 1993 –però sense efectes retroactius–, facilita “la restitució de bens culturals que hagin sortit de forma il·legal del territori d’un estat membre de la UE”. I, mentrestant, Erik el Belga viu molt bé a la Costa del Sol, amb nombrosos delictes com aquest ja prescrits i conreant un hipotètic prestigi com “el lladre d’art més famós del món”, amb unes memòries titulades Por amor al arte.