Cultura

Calonge promou un museu a l’aire lliure amb ceps autòctons

iniciativa

L’ambiciosa proposta vol recuperar i conservar vinyes, sobretot les que pràcticament han desaparegut, per estudiar-les

S’habilitarà un gran camp de 17.200 metres quadrats

El projecte recupera un històric camp de cultiu de vinyes

Un museu viu a l’aire lliure, a manera de reservori, vol convertir Calonge i Sant Antoni en referent de l’estiu en el món de les vinyes, especialment en el cas d’aquelles varietats molt antigues, ja pràcticament desaparegudes, fins i tot anteriors a la fil·loxera. Una iniciativa, liderada per Joan Rosselló i Cèlia Hernández, amb la participació de la Fundació Remença XXI i l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. Rosselló i Hernández s’han proposat potenciar el valor etnològic i enològic del territori, protegir les espècies autòctones de vinyars en perill d’extinció i fer-ne divulgació científica, pedagògica i també turística.

El primer pas és recuperar el camp. Rosselló explica que, “a més del mètode constructiu de pedra seca per refer els murs de les feixes, cal tenir en compte la biodiversitat que existeix en aquestes construccions”. Per Rosselló, ha de ser un museu reservori amb diverses varietats de Vitis, que a més serveixi per recuperar tècniques constructives. L’espai és també un refugi de biodiversitat, com ara un tipus de cargol específic i líquens, entre altres espècies. Així mateix, la proposta inclourà un recorregut històric: “Es començarà per les varietats més antigues i anirem avançant per la història cap a les més actuals, cadascuna en una feixa particular. Tot plegat, per poder-les conèixer, observar i preservar. A més, es disposarà de material genètic fiable per a l’estudi i la reproducció.”

Les varietats s’agruparan d’acord amb la cessió que cada pagès faci de les varietats que conrea, amb una fase prèvia d’identificació i seguiment, i la posterior reproducció al reservori. Es pretén salvaguardar, així, aquest patrimoni conservat durant moltes generacions de pagesos. Aquestes varietats –moltes de les quals, prefil·loxèriques– es coneixen amb els noms populars que s’han transmès al llarg del temps i de generació en generació. Alguns noms, per exemple, fan referència a algun topònim de la zona, a plantes o a arbres fruiters i fins i tot a numeracions del productor en el cas dels híbrids.

L’Ajuntament, que destina a aquest projecte una aportació econòmica de 5.000 euros l’any, també s’ocuparà de tenir els accessos a la finca en condicions, així com de col·laborar en la reconstrucció de les parets de pedra seca i de donar suport científic a través de la càtedra de gastronomia, cultura i turisme Calonge-Sant Antoni de la UdG.

L’espai de reserva

El terreny, situat a Calonge, té 17.200 metres quadrats de superfície i permetrà a Rosselló ocupar-se de la plantació, el manteniment i el tractament integral d’aquestes espècies autòctones, inclosa la verema, l’organització de la degustació dels raïms i, si cal, l’elaboració de vi. Aquest reservori, ja emprat per al cultiu de la vinya abans de la fil·loxera, ha de servir, també, per recuperar un espai original de cultiu sense mecanitzar.

LES FRASES

Volem que aquest espai sigui un museu reservori de diverses varietats de ‘Vitis’, que serveixi, a més, per recuperar tècniques constructives
Es començarà per les varietats més antigues i anirem avançant cap a les més actuals
Joan Rosselló
impulsor del projecte de recuperació de vinyes i ceps

Un esperit que es resisteix a desaparèixer

El vi de pagès que es produeix als masos i a les cases de pagès de Calonge s’elabora seguint un sistema completament artesanal i arcaic, i emprant per a la vinificació un seguit de varietats de vinya prou nombrosa i peculiar. Per això, segons Lluís Molla, president de la Fundació Remença XXI, té un valor cultural afegit de primer ordre. Per Molla, els pagesos de la zona tenen la voluntat de donar continuïtat a tot un seguit de tècniques i pràctiques que han heretat directament dels seus avantpassats, i de mantenir l’essència del mètode d’elaboració que s’ha emprat sempre, a diferència d’algunes cooperatives i cellers moderns, que controlen i manipulen els processos per obtenir un producte final adaptat a les exigències del mercat.

I, en el marc d’aquest projecte de recuperació dels ceps, la fundació prestarà assessorament per a la selecció de les espècies i per determinar-ne el manteniment i el control. Així mateix, elaborarà memòries i la documentació destinada a afavorir-ne la divulgació, tant en l’àmbit científic i pedagògic com en el cultural i el turístic, també amb visites guiades a la finca.

La Fundació Remença XXI té com a objectiu ajudar a conservar i protegir, allà on pervisqui, l’agricultura tradicional i familiar, i elevar la seva activitat fins a la categoria de bé cultural. També vol activar, gestionar, promocionar, investigar, protegir, desenvolupar i donar a conèixer la zona d’interès etnològic de Calonge i Vall-llobrega, així com verificar i garantir l’origen i l’autenticitat dels seus productes.

Una vila que destaca perquè manté la tradició històrica del vi de pagès

J.T

Calonge conserva la riquesa més gran de varietats de vinya de Catalunya en ceps cultivats, d’Espanya i molt probablement d’Europa, segons la Fundació Remença XXI. Si bé algunes d’aquestes varietats es cultiven de manera anecdòtica i residual, amb aquest conveni de col·laboració se’n podran estudiar les característiques, preservar-les i divulgar-ne els resultats.

Aposta per la tradició

Històricament, el municipi de Calonge ha destacat sobretot per la importància del conreu de la vinya i la producció de vi a les comarques de Girona. Calonge és una de les poques poblacions catalanes amb masies que continuen produint el vi de pagès de manera similar a com s’havia produït tradicionalment i que continuen utilitzant sistemes de comercialització tradicionals, amb la venda dels productes exclusivament al mateix mas o a la mateixa casa de pagès, o bé anant ells mateixos a vendre el producte als mercats setmanals de la comarca.

Lluís Molla, president de la Fundació Remença XXI, explica que “parlem de vinyars petits, disgregats en un marc de policultiu dels masos i les cases de pagès que els treballen, lluny de la industrialització del camp i de l’entrada dels pagesos en un sistema de cooperatives”. I hi afegeix: “Cadascuna d’aquestes explotacions tradicionals ha tirat endavant els seus camps i ha diversificat els seus productes de base, entre els quals hi ha les vinyes, que han anat passant de generació en generació, plantades i empeltades pels mateixos pagesos. Al mateix temps, ha mantingut una riquesa varietal d’aquest cultiu que resulta única i excepcional i que ha permès que arribin fins als nostres dies veritables joies genètiques que encara s’aprofiten com a varietats vàlides per vinificar dins dels antics cellers de pagès.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.